Iglesias es fa un partit a mida per assaltar la Moncloa

BarcelonaHa sigut una aclaparadora victòria. Pablo Iglesias no ha donat ni una sola oportunitat als seus rivals a l’hora de definir l’estructura de Podem i els documents que havia defensat el seu equip s’han imposat per un 80,71% dels 112.070 vots. Tant és que la segona proposta amb més opcions tingués el suport de tres dels cinc eurodiputats del partit, ja que tan sols va recollir el 12,37% dels vots. Podem segueix sent el partit d’Iglesias, que havia amenaçat de retirar-se del capdavant si no veia implantat el seu model d’organització. Al final no caldrà: l’eurodiputat -juntament amb els seus estrets col·laboradors Íñigo Errejón, Juan Carlos Monedero i Carolina Bescansa- ha donat un cop d’autoritat.

Una de les crítiques que havien rebut els seus documents és que dibuixaven un partit massa personalista, però Iglesias no flaqueja a l’hora d’acceptar els hiperlideratges. És una de les característiques que li han de permetre afrontar el seu ambiciós objectiu de guanyar les estatals del 2015.

De fet, la previsible cúpula de Podem -s’ha d’escollir ara en llistes obertes- té pressa. “Si la crisi econòmica sembla que tindrà un llarg recorregut, la finestra d’oportunitats oberta pot tancar-se molt abans”, reconeix un dels documents aprovats. ¿I de què depèn que no segueixi oberta? Segons els mateixos textos, de si el PSOE recupera cert prestigi i el govern espanyol convenç que arriba la recuperació econòmica. Iglesias s’ho juga al tot o res. ¿I quin tauler de joc s’ha dibuixat per encarar el repte?

Un lideratge fort i unívoc

Podem tindrà un lideratge unipersonal en forma de secretaria general -els tres eurodiputats díscols reclamaven que hi hagués tres portaveus-, un càrrec que de ben segur recaurà en Iglesias després que el votin ara els membres del partit. Els seus poders executius seran notables, amb la capacitat, per exemple, de convocar ell sol assemblees ciutadanes de l’àmbit territorial que sigui. A més, el càrrec serà elegit en una sola volta.

Una cúpula fidel

El conjunt de membres de Podem escolliran 62 dels 81 integrants del consell ciutadà -l’òrgan encarregat d’aplicar els mandats de l’assemblea- a través de votacions en llistes obertes, mentre que la resta d’integrants seran els representants autonòmics i el secretari general. D’altra banda, però, hi haurà el consell de coordinació, format per entre 10 i 15 persones elegides a dit pel secretari general d’entre els integrants del consell ciutadà per gestionar el dia a dia del partit. Així es garantirà que els seus estrets col·laboradors li seran afins.

Fre al principal corrent

Un dels pilars que va facilitar l’emergència de Podem va ser el suport del partit trotskista Esquerra Anticapitalista (Izan), petit però amb experiència i certa base militant. Tot i això, es va anar distanciant d’Iglesias i es va enfrontar amb Monedero. Els documents veten ara que algú amb el carnet d’un altre partit d’àmbit estatal pugui optar a integrar els òrgans directius de Podem. Tot i això, ara ja hi ha una eurodiputada que milita a Izan, i si Iglesias deixa l’acta per ser cap de llista a les estatals el seu substitut també hi milita. Cap dels dos, però, podria ser candidat a integrar el consell ciutadà de Podem. Sí que ho podria ser un militant, per exemple, de CiU, que no és partit estatal.

Marge territorial reduït

Tot i que Podem defensa el dret a decidir de les nacions, les seves federacions autonòmiques tindran una autonomia restringida, cosa que enerva el cercle de Barcelona. Només podran adaptar l’estratègia estatal en matèria electoral, de programa o de coalicions i pactes de govern, i tindran una restringida capacitat financera pròpia. L’assemblea estatal, a més, els pot censurar decisions preses. El PSC dins el PSOE o EUiA dins d’IU tenen més capacitat de decisió pròpia. Per contra, Podem donarà molt de poder a les bases per debatre a les xarxes, validar algunes decisions o revocar càrrecs a través de referèndums, escollir els candidats en primàries o consultar les dades econòmiques del partit.

Coaliats a les municipals

Arran del fort creixement de Podem, Iglesias no es pot refiar de tots els membres que han entrat i, per això, renuncia a presentar llistes pròpies a les eleccions municipals del maig. Els documents admeten “dificultats per presentar candidatures fiables i amb plenes garanties de representar l’esperit de Podem en els 8.177 municipis [de l’Estat]”. Per contra, prioritzen donar suport a candidatures plurals amb l’esperit de Guanyem. En canvi, a les autonòmiques sí que s’hi vol ser, per mantenir la presència del partit i com a pròleg del veritable objectiu, les eleccions estatals.

Discurs poc ideològic

Tot i que els mitjans, els partits i el mateix programa electoral situïn Podem a l’esquerra, Iglesias rebutja aquesta etiqueta. Emmirallat en un 15-M que va obtenir grans resultats aparcant la dicotomia entre esquerra i dreta, prefereix situar el partit al costat de termes com democràcia i drets humans i enfrontat amb el que anomena “la casta”. És una manera d’aspirar a captar suports d’UPyD i PP, a banda de seguir dessagnant el PSOE i IU.