L'arc mediterrani del PP comença a pressionar Rajoy

Palma / València.No juguen en el seu terreny de joc, però el context polític i econòmic els empeny a assumir un nou paper. Els governs del País Valencià, les Balears i Múrcia, tots tres del PP, agafen la bandera i comencen a fixar posicions en el debat sobre la revisió del sistema de finançament que s'ha de resoldre aquest any. El president de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra, el del Govern Balear, José Ramón Bauzá, i el cap de l'executiu murcià, Ramón Luis Valcárcel, inauguren avui a València un grup de treball format per membres dels seus governs que elaboraran una proposta conjunta per reformar el sistema de finançament autonòmic, que després plantejaran al ministre d'Hisenda.

La fotografia d'avui mostrarà tres presidents autonòmics del PP fent força davant un govern central també del PP. La imatge hauria estat impossible si el president espanyol fos José María Aznar, però el lideratge de Mariano Rajoy deixa espais als barons autonòmics, com s'ha vist en el debat obert arran de la restrictiva reforma de la llei de l'avortament, que ha provocat dures crítiques dels presidents extremeny i gallec, també del PP.

Tot i que la qüestió del finançament no ha estat una de les principals reivindicacions del PP, sobretot el govern valencià i el balear han començat a fer sentir últimament la seva veu en aquest camp. Catalunya, que històricament ha estat la comunitat més reivindicativa i que ha obert portes que han permès a la resta beneficiar-se'n, juga ara en una altra divisió. Amb el procés sobiranista en marxa, a cap govern del PP li interessa aparèixer a prop del Principat. El País Valencià i les Balears, amb dèficits de finançament més greus que el català, s'han de fer valer per ells mateixos si volen que el sistema els deixi de perjudicar tant.

Sense capacitat d'influència

Saben que sols no aconseguiran res. Ni tenen pes poblacional ni tenen capacitat política ni tenen homes al govern central que els permetin adoptar una posició de força unilateral per fer-se valer. Tampoc volen incomodar gaire Rajoy -fins ara no ho han fet- i necessiten crear un lobi perquè tantes autonomies com sigui possible defensin una postura que beneficiï els seus interessos. De moment, l'única aliada és Múrcia. Interpreten que les tres comunitats juntes tenen alguna opció de reconduir l'actual situació d'infrafinançament. Ara els tres territoris reben menys diners que la mitjana de la resta de comunitats i, en ocasions, no cobreixen ni les necessitats bàsiques de despesa en sanitat, educació i serveis socials. I al dèficit de finançament s'hi suma el fet que, sobretot les Balears i el País Valencià, estan entre les autonomies més endeutades de l'Estat.

Qüestionats internament

La situació interna d'aquests governs també els empeny a agafar una bandera que els permeti mostrar als seus propis ciutadans que són capaços de plantar cara a Madrid. Els tres governs són qüestionats de manera reiterada en el seu propi territori per la seva submissió a Madrid. L'oposició d'esquerres utilitza constantment aquesta arma per erosionar-los. En el cas de les Balears i el País Valencià, els governs han aplicat sense miraments polítiques que agraden a Madrid, sobretot en l'àmbit lingüístic i econòmic. Fabra ha fet tot el que li han demanat per intentar contenir el dèficit: ha tancat ens públics i, fins i tot, ha desballestat la Radiotelevisió Valenciana. Bauzá lidera la comunitat que més empreses públiques ha clausurat, i fins i tot va arribar al punt de plantejar-se el tancament de dos hospitals. Les Balears són, ara per ara, una de les comunitats més complidores amb l'objectiu de dèficit públic fixat.

Els seus respectius governs podran fer valer aquesta situació davant Madrid a l'hora de reclamar un millor finançament que els permeti, de passada, corregir el desgast que pateixen, en part per aquest motiu, als seus territoris. No s'hi juguen poc perquè les eleccions ja són al cap del carrer -el maig de l'any vinent- i es preveuen pèrdues de vots en els tres governs autonòmics del PP, sobretot en el cas del País València. Fabra sap que la millora substancial del finançament seria gairebé la seva última carta per salvar unes eleccions autonòmiques que, a dia d'avui, les enquestes li donen per perdudes.

La dificultat de sumar-hi Catalunya

La Generalitat Valenciana -impulsora de la cimera entre els tres presidents que es fa avui a València- no tanca la possibilitat que altres autonomies puguin sumar-se a aquest grup de treball, tot i que serà difícil veure en un futur a la foto més presidents que Bauzá, Fabra i Valcárcel. Cenyint-se únicament a la qüestió del finançament, el més normal és que Catalunya també estigués representada en aquesta trobada, però ni se li ha proposat. El que sí que pot passar és que el PP català traslladi a aquest grup de treball els seus plantejaments perquè puguin ser tinguts en compte a l'hora d'elaborar la proposta definitiva de finançament.

Un dels motius que justifiquen el buit a Catalunya és que tant el govern valencià com el balear estan immersos en una autèntica croada anticatalanista. El PP valencià ha carregat contra l'Acadèmia Valenciana de la Llengua per haver reconegut la unitat de la llengua catalana en el seu diccionari i fa poc ha permès el tall de les emissions de Catalunya Ràdio en territori valencià. Per la seva banda, els populars balears han tirat endavant iniciatives legals contra el nom de Països Catalans i contra la quadribarrada i han reduït les hores de català a l'escola.