JORNADA REIVINDICATIVA

Mobilització històrica a Euskadi a favor del dret a decidir

La via basca uneix 150.000 persones entre Durango i Pamplona

La cadena humana organitzada per la plataforma Gure Esku Dago (GED) -És a les Nostres Mans, en català- pel dret a decidir va superar totes les expectatives i es va convertir en una mobilització que, aquesta vegada sí, pot ser qualificada sense forçar el llenguatge d’històrica. Polvoritzant totes les previsions, fins i tot les més optimistes, que parlaven de 50.000 persones, més de 150.000 bascos van sortir als carrers i a les carreteres tot entrellaçant les mans per unir els 123 quilòmetres que separen Pamplona i Durango. En alguns punts es van arribar a formar dobles cadenes humanes, a causa de la massiva afluència de participants a la iniciativa, tal com va passar a la Via Catalana de l’Onze de Setembre passat, que ha servit d’inspiració per a l’ ANC basca.

En un ambient festiu i reivindicatiu, desenes de milers de persones -la majoria de les quals van arribar al punt del recorregut assignat amb prop de mil autobusos- es van anar situant en els vorals i mitjanes de la carretera. A les dotze del migdia tot estava a punt per entrellaçar les mans durant mitja hora i unir pel dret a decidir la localitat biscaïna de Durango i la capital històrica d’Euskal Herria: la navarresa Pamplona.

L’impressionant castell que van aixecar a Pamplona la colla castellera dels Carallots de Sant Vicenç dels Horts, minuts abans de l’inici de la cadena, no va ser l’única presència catalana, ja que durant tot l’itinerari van ser moltes les estelades que van compartir espai amb les banderes basques i alguna d’Escòcia, que decidirà a la tardor si vol ser estat.

A la convocatòria, encara que aliena a partits i sigles, hi van acudir dirigents del PNB, com el seu president, Andoni Ortuzar, i el portaveu de la formació, Joseba Egibar. Tampoc va faltar una nodrida representació d’EH Bildu, encapçalada per Hasier Arraiz (Sortu) i l’exlehendakari Carlos Garaikoetxea, d’EA. S’hi van deixar veure també els diputats Joan Tardà i Josep Andreu, d’ERC, i David Companyon, d’EUiA.

“El normal és poder decidir”

En el missatge comú que es va llegir a Bergara, Durango, Pamplona, Lazkao i Etxarri Aranatz, els organitzadors van defensar la participació de tothom per decidir “què volem ser”, perquè “el normal és poder decidir”. Així mateix, van apel·lar a la “legitimitat democràtica” per fer viable aquesta decisió i van defensar que a la ciutadania basca li correspon ara “construir la base que garanteixi que aquesta decisió, sigui quina sigui, sigui realitzable”.

Gure Esku Dago, amb l’èxit de la jornada d’ahir com a aval, va cridar a “seguir avançant per convertir la il·lusió en actitud i aquesta en decisions”. Després d’assenyalar que “les persones que hem entrellaçat les nostres mans som testimoni de la creació d’aquesta nova il·lusió”, va destacar que si s’ha arribat fins a aquest estadi és “gràcies al treball realitzat en cada poble i barri”.

Seguint el mateix camí que a Catalunya ha marcat l’ANC, Gure Esku Dago va insistir que el futur passa per les tres idees que ha anat remarcant des de la seva creació: Euskal Herria és un poble, com a poble té dret a decidir, i aquesta decisió correspon als ciutadans sense impediments legals. Ahir ho va sintetitzar encara més en tres conceptes: “futur”, “junts” i “decidir”.

Després de l’èxit d’ahir, el repte que se li presenta a GED és què fer a partir d’ara. Així, obrirà un període de reflexió per intentar que cada vegada arribi amb més força el missatge que el dret a decidir és, sobretot, democràtic i un punt de trobada entre diferents agents. Superat el repte quantitatiu, ara toca el qualitatiu.

Un altre repte, no menys important, és com conviurà amb els partits i com entroncarà la defensa ciutadana del dret a decidir amb la ponència parlamentària creada sobre el nou estatut polític, que el lehendakari Urkullu vol acordar preferiblement amb el PSE. Fins ara, GED no ha tingut cap problema amb els partits -tot i que el PNB no se sent seu el moviment- però després de l’èxit d’ahir les coses poden canviar. Els seus líders esperen que la fortalesa demostrada pugui “moure coses”. A la immensa majoria dels que ahir van entrellaçar les mans els va crear il·lusió i esperança.

Més continguts de