BARCELONAI el 12 d'octubre què hem de fer? Si anys enrere aquest era un motiu de conversa restringit en els cercles de l'independentisme més militant, l'esclat sobiranista de l'Onze de Setembre ha agitat el debat com mai. Fins al punt que una dotzena d'ajuntaments i escoles, i entitats com Òmnium, la Intersindical CSC i sindicats d'estudiants han convertit la Hispanitat en un dia laborable. També el Govern, que no participarà en els actes de celebració a Madrid, ha fet bona la màxima 12 d'octubre, res a celebrar , que simbolitza el rebuig a la Hispanitat, malgrat els estudis que apunten que la descoberta d'Amèrica que es commemora aquest dia va ser una gesta catalana i no castellana. "Nosaltres ja hem celebrat la nostra festa nacional", deia ahir el portaveu del Govern, Francesc Homs.
"No ens sentim espanyols i no creiem que hàgim de celebrar la Hispanitat, i menys en un moment com el que viu el país. Tampoc pel genocidi que representa. De fet, si fos una festa catalana, tampoc la voldríem celebrar". Així ho explicava ahir a l'ARA Laia Mauri, alumna de primer de batxillerat de l'IES La Llauna de Badalona. Per iniciativa de la Laia i un grup de companys, i amb l'adhesió de 380 alumnes dels 540 que té el centre, han organitzat, amb l'ajut de l'ANC i alguns professors que s'hi han adherit, una jornada de formació, col·loquis i debats.
El director del centre, Daniel Nomen, explicava ahir que la direcció i part del professorat es va sentir "engrescat" pel fet que fossin els alumnes els que prenguessin la iniciativa. Més democràtica que la resposta d'un grup d'ultres, que van reaccionar amb pintades a la porta del centre: Viva España o Separatistas terroristas i esvàstiques nazis. I un tuit de l'alcalde, Xavier García Albiol (PP), en què qualificava la iniciativa -la dels alumnes, no pas les pintades- de "patètica" i "impresentable".
Els alumnes de l'IES La Llauna es va inspirar en l'escola de Montellà, a la Cerdanya. La direcció del centre va considerar que era una "incoherència nacional" celebrar la Hispanitat en un moment com l'actual i juntament amb professors i pares van decidir no fer festa el 12. Després de Montellà, el boicot a la Hispanitat s'ha anat propagant. S'hi han sumat escoles com les de Navata, Viladamat -aquest municipi ha fet festius Sant Jordi i la Diada del País Valencià, el 9 d'octubre, en lloc de la Hispanitat i el dia de la Constitució-, Celrà i l'Escola d'Art de Vic, a més de la Casals-Gràcia de Manlleu i ajuntaments com el de la Fuliola i Boldú. "Què carai hem de celebrar?", es preguntava ahir Marc Codina, director de l'escola Casals-Gràcia, que com altres del país s'ha adherit a la recomanació de l'entitat Escola en Català, per saltar-se el 12 d'octubre, però també el 6 de desembre, dia de la Constitució espanyola. Volen "plantar cara a les imposicions i atacs de Madrid".
Activitat excepcional
Això sí, malgrat que les portes d'aquests centres estaran obertes -l'assistència serà voluntària-, el 12 d'octubre segueix sent un dia festiu en el calendari escolar, de manera que no s'hi impartiran cap dels continguts curriculars. "Venir o no venir no influirà" en el desenvolupament del curs, explicava Codina.
Al marge dels centres docents, també el CAP de Sarrià de Ter, al Gironès, treballaran. A Girona, l'Ajuntament premiarà amb un dia festiu qui vagi a treballar. Si a tot plegat s'hi suma que el 12 d'octubre és un dels dies festius que els comerços poden obrir, la d'aquest divendres va camí de convertir-se en la Hispanitat menys festiva a Catalunya. Una Hispanitat de transició.
