Ahir, abans de començar el debat organitzat per la Cambra de Comerç de Barcelona i l’ARA, els candidats a les europees constataven amb realisme que veien poques ganes d’anar a votar. Un es va preguntar: “Per què la gent és capaç de dedicar dotze hores a fer la Via i li costa tant destinar 10 minuts a anar a votar?” La Via i el vot tenen èpiques incomparables, esclar. Però també és veritat que ha perdut èpica aquest artefacte que s’anomena Unió però pensa com un club d’estats. Una Unió que s’ha mostrat insensible al dolor de l’atur i les retallades, posant el deute per davant de les persones. Anar a votar ja no ens sembla èpic, sinó normal. Entesos. El drama és que no sembli útil ara, justament ara, quan volem que l’economia no es mengi la política.
