A la presó sí, però tots

Peces Històriques Triades Per Josep Maria Casasús[...] La transició pactada va obligar a molts sacrificis de fons i de forma, perquè el país estava tip de vells litigis ideològics resolts a canonades i desitjava uns governs pacífics i gens aventurers. El país ja va ser protagonista de la història una vegada i no està orgullós dels milers i milers de pàgines escrites sobre la seva desgràcia, està tip de Hemingways, d’Orwells, de Bernanos, de Claudels, de Koestlers i de tots els qui van fer el seu agost editorial al damunt de les nostres resignades esquenes. El país vota unànimement per la mediocritat i ja no vol ser far d’Occident ni defensor de la llibertat del món. Amb aquesta situació, tots han hagut d’arriar veles, i fixeu-vos com està Carrillo i on és Milans del Bosch, ningú no parla ja de Blas Piñar i tots els extremismes que van néixer amb la democràcia van morir infants i van ser enterrats en taüt blanc. [...] Els socialistes van arribar al poder i ara es passegen pels vells salons ministerials on els retrats de la Il·lustració, de l’Absolutisme, del Liberalisme i de la Restauració somriuen lleugerament i miren amb la mirada sempre desvergonyida del poder. [...] Però el revolucionari no va morir del tot, i de mica en mica van encerclant la ciutadania, molt més liberal, progressista i creadora de riquesa que no pas ells; desballesten respectables esforços amb la Goma-2 del rancor; demanen presó a tort i a dret, [...] Em sembla que ja és hora de demanar presó, també, per a tots aquells qui pretenen d’escudar-se en la impunitat. Si el secretari d’estat d’Hisenda reclama presó major per als defraudadors fiscals, em permetré jo també de demanar-la, i ara mateix, per als ministres, secretaris d’estat, sots-secretaris i directors generals que, un cop tot el món hagi pagat, no inverteixin bé aquests diners comuns quan les carreteres són una porqueria tercermundista, quan la seguretat ciutadana és una pura il·lusió de l’esperit, quan les finances dels ajuntaments són motiu d’hilaritat, [...] quan les empreses públiques no són més que escurabosses, [...] A la presó, sí, però tots. [...] Fora la impunitat! Aquest és ara el meu crit. I repeteixo: a la presó, sí, però tots. No es pot jugar fredament amb l’honradesa, la dignitat i la voluntat democràtica. [...]