El producte som nosaltres, provisionalment

ABANS QUAN ALGÚ comprava una empresa ho feia pensant en els clients que tenia i en el producte que els venia. Ara quan Facebook compra WhatsApp, per posar un exemple, els clients som el producte. Ens compren a nosaltres. Això fa que alguna gent, instintivament, cada cop que passa això se senti “venuda” literalment i anunciï que deixarà aquell servei i en buscarà un de més pur. Però és un cercle viciós. De fet molta gent s’havia avesat als grups de WhatsApp per antipatia amb Facebook, i presumia de no cedir mai el seu número a cap empresa de les xarxes, i ara això ja no podrà ser. Personalment no m’ho miro de forma tan tremendista. Sé que ens compren provisionalment. I ells també ho saben. I ens hauran de convèncer, com sempre, perquè les fidelitats cada cop són més provisionals. La lliçó que sí que hem d’aprendre, com a consumidors i alhora creadors de comunicació, és la de l’acceleració, la de la fragilitat, la de la incertesa. I la del rastre permanent que deixem, el de la nostra privacitat, perquè aquest és un altre producte, i molt més preuat. De fet comencem a córrer el risc que la batalleta que ens toqui explicar als néts sigui aquesta: “Quan jo era petit i només uns quants sabien el que feia i el que pensava i el que m’agradava...” La batalla de la privacitat és la que més m’alarma i la que serà més difícil. I en això crec que no n’hi haurà prou rondinant i posant pressió al govern: hi haurà una feina a fer cap endins, de mentalització, d’autoprotecció, d’educació. I és el tema en què els adults tenim un comportament tan immadur com els joves, i amb menys habilitat tecnològica, de manera que caldrà espavilar en rigorós directe. I connectats.