Per què el PSC és (encara) un partit catalanista
EL PSC NO PASSA pel seu millor moment i aquesta setmana passada ha hagut de passar pel tràngol dolorós d’arrenglerar-se al Congrés amb la demagògica UPyD i el granític PP contra una demanda que té el suport de la majoria del poble de Catalunya. Aquest fet ha estat aprofitat per la caverna nostrada per repetir els tòpics de sempre sobre les similituds entre PP i PSC pel que fa a la qüestió nacional. Aquest, però, és un plantejament fals, perquè el PSC oficial, malgrat tot, continua sent un partit catalanista. Intentaré explicar-ho.
Crec que és ben possible considerar que Catalunya és una nació i estar en contra de la independència. Bé perquè es considera impossible (i, per tant, és una opció condemnada al fracàs) o bé perquè, fins i tot veient-la plausible, no és el millor escenari de futur. Dins dels límits del catalanisme també haurien de tenir cabuda aquells que, des d’una posició antiindependentista, pensen que és millor no fer una consulta sobre la independència.
Aquest posicionament és molt diferent al del PP, que considera Catalunya una part d’Espanya sense dret a decidir res ni a pronunciar-se al marge de la Constitució. És a dir, es pot ser favorable a la unió amb Espanya des d’una posició catalanista (perquè és una decisió que es pren sobre l’interès principal de Catalunya) o bé des d’una posició espanyolista (en què l’interès català no existeix o se subordina a un de superior). Per a mi no és el mateix. I de fet, des d’un punt de vista nacionalista espanyol, no sé què és pitjor: si algú que vol ser espanyol purament per interès o els independentistes, que almenys van de cara.
Igualment, l’actual escenari de xoc continuarà tensant el PSC, perquè una cosa és estar en contra d’un posicionament concret, i una altra és negar el dret dels catalans a pronunciar-s’hi. Quan arribi el moment de la consulta, el PSC no podrà estar al bàndol del PP, perquè significarà estar fora també del catalanisme.
