El nudisme català es reivindica

L’hospitalet De L’infantEl càmping El Templo del Sol, de l’Hospitalet de l’Infant, situat al costat de la platja salvatge del Torn, és una petita ciutat de vacances dissenyada a mida dels amants del naturisme. Vuit hectàrees de paradís a tocar del mar de les quals, quan està a ple rendiment, gaudeixen uns 1.400 turistes, la majoria estrangers. Tot i que en els últims anys han crescut a un ritme del 5% anual en nombre de visitants, El Templo del Sol gairebé no existeix en l’imaginari turístic oficial de Catalunya. Les seves prestacions, però, no passen desapercebudes per a l’associació d’automobilistes alemanys, l’ADA, que el considera el millor càmping naturista d’Europa, o per a l’entitat homòloga holandesa, l’ANWB, que el va distingir com a finalista en la categoria de càmping europeu més atractiu. També es reconeixen fora del país els valors de l’altre càmping naturista català: el Relax-Nat, a Mont-ras (Baix Empordà), que té diversos reconeixements de la Federació Naturista Internacional.

Tot i que entenen que el seu sector difícilment podrà ser majoritari per les connotacions ideològiques que comporta, el sector naturista reclama el seu lloc dins les estratègies de promoció turística de la Generalitat. Catalunya és, gairebé sense voler-ho, una potència turística internacional en naturisme, una destinació molt atractiva per a un tipus de turisme que es calcula que mou 20 milions de persones a tot Europa. Desenes de milers de turistes dels països on el naturisme té més acceptació social (Holanda, Bèlgica, Alemanya, França i Dinamarca) arriben cada any a Catalunya atrets pels al·licients que el país té per a ells. “Som una potència per l’oferta de platges, que és molt alta i de gran atractiu; pel bon temps, i per l’acceptació social de la gent cap a la nostra activitat, que ha millorat molt en els últims anys”, diu Joaquim Plana, president del Club Català de Naturisme. “Però no hem explotat prou les possibilitats d’un sector que mou milions de persones i d’euros”, es queixa.

El turisme naturista el lideren a Europa França i Croàcia, dos països on hi ha diverses cadenes de càmpings especialitzades a acollir nudistes. Segons el sector, les administracions d’aquests països sí que han sabut veure les bondats d’uns fluxos turístics “que són molt fidels a les destinacions que trien i que tenen un molt bon impacte econòmic al seu entorn, perquè el nivell econòmic acostuma a ser mitjà-alt”, diu Plana. El director d’El Templo del Sol, Manel Vilajosana, posa l’exemple de l’Hospitalet de l’Infant, “que és conegut internacionalment gràcies al càmping, i molts naturistes hi han acabat comprant segones residències”.

Des de l’Agència Catalana de Turisme reconeixen que promocionar l’oferta naturista catalana a escala internacional “no és prioritari” en el seu pla de màrqueting i asseguren que no tenen “res en contra d’aquesta tipologia”. Les mateixes fonts argumenten que hi ha “pocs recursos i s’ha de triar molt bé a què es destinen”. El sector, en canvi, creu que no se sap valorar el potencial de Catalunya. “Les administracions encara tenen moltes manies amb el nudisme i creuen que és lleig apostar per aquest camp”, reflexiona el president dels naturistes catalans.

Mònica Roqué, responsable de màrqueting del Relax-Nat, creu que “en el fons no es volen més instal·lacions naturistes de les dues que ja hi ha, ja que encara hi ha massa prejudicis contra el naturisme”. Roqué considera errònia l’associació entre naturisme i sistemes de vida alternatius amb una moralitat extremadament liberal. “El nostre públic és familiar, i són famílies molt semblants a les que es podrien considerar estàndards. Senzillament, els agrada gaudir de la platja i del seu oci nus”, diu Roqué. Manel Vilajosana, des d’El Templo del Sol, afegeix un altre element, de caràcter urbanístic: “Ens costa molt créixer, perquè tenim un litoral molt explotat urbanísticament, no queden racons per tenir platges o càmpings naturistes, que requereixen un component natural i paisatgístic molt important”. “A més, les normatives urbanístiques limiten l’expansió a càmpings com el nostre, que voldríem créixer en el nostre entorn”, afegeix Vilajosana.

El relleu generacional

L’aspecte que més preocupa el sector és el poc relleu generacional que detecten, especialment en activitats organitzades, com passar les vacances en un càmping. “És paradoxal que, amb tot el que hem avançat en l’acceptació social del nudisme, hi hagi pocs joves que el practiquin”, explica Mònica Roqué, del Relax-Nat, que reconeix que “la majoria de clients van iniciar-s’hi amb el boom dels anys 70 i principis dels 80”. Joaquim Plana, president del Club Naturista de Catalunya, matisa que “el descens de practicants és real, però afecta especialment els nudistes associats o els que van als càmpings, perquè si et passeges per les platges catalanes et trobaràs molts practicants que no computen enlloc”. Segons les dades d’aquesta associació, un 85% dels practicants habituals del nudisme ho fan sense pertànyer a cap col·lectiu organitzat, una xifra que posaria en qüestió aquesta pèrdua de penetració social de la tendència.

En la situació actual, la millor notícia dels últims anys és el progrés del mercat català i espanyol, que, segons Manel Vilajosana, “ha crescut exponencialment”. El director del càmping El Templo del Sol creu que és un mercat en què “els canvis de mentalitat permeten pensar que encara hi ha recorregut per avançar”. “La meitat de la nostra clientela és catalana i espanyola, sobretot bascos”, reconeix des del Relax-Nat Mònica Roqué.

El Fonoll, el poble nudista

El nudisme de platja i vacances és molt diferent del que practiquen els habitants del Fonoll (Conca de Barberà), l’únic poble nudista de Catalunya. Unes poques desenes de persones hi viuen durant tot l’any sense posar-se res a sobre. L’artífex és Emili Vives, un exindustrial de l’electrònica que va comprar el poble abandonat i hi viu rodejat dels voluntaris que compleixen les seves normes. Viuen de la terra i hi aixequen les seves pròpies construccions, tot i les diverses sentències que ja acumulen en contra per no tenir les preceptives llicències per fer-ho. Aquí, el nudisme és una ideologia estètica que es transforma en una manera de viure alternativa a la societat.

Les 50 platges nudistes catalanes, per sota de la mitjana espanyola

A Catalunya hi ha 50 platges en què el nudisme està autoritzat, el 12,50% del total, segons les xifres de Playea, una associació estatal d’usuaris de les platges. Aquest percentatge, per sota de la mitjana espanyola, és el quart de les comunitats autònomes de l’Estat, darrere de les Canàries (30,07%), el País Basc (29,85%) i les illes Balears (24%) i és considerat “baix” pel sector, tenint en compte el paper preeminent que el turisme de sol i platja té en l’economia catalana. Entre les platges nudistes algunes de les que tenen més cartell són la del Torn, a l’Hospitalet de l’Infant; la de la Musclera, a Arenys de Mar, i l’Illa Roja, a Begur. Però la realitat és que des del cap de Creus fins al delta de l’Ebre cada pocs quilòmetres ens trobem una platja considerada nudista o mixta. Cap és excloent amb els banyistes tèxtils, perquè la legislació no ho permet. A l’altra banda, trobem ajuntaments que sí que sancionen les persones que prenen el sol nues en platges no declarades nudistes. Joaquim Plana, president del Club Català de Naturisme, explica que “a França està totalment delimitat quina platja és nudista i quina no; a Catalunya, la nostra intimitat és dóna de facto, perquè a les platges declarades nudistes bàsicament hi som nosaltres”, tot i que el sector apunta que el voyeurisme, per estrany que sembli, encara no s’ha eradicat totalment.