Rivera a ‘El objetivo’: periodisme o propaganda?
Diumenge a la nit el líder de Ciutadans, Albert Rivera, visitava el programa d’Ana Pastor a La Sexta, l’espai que presumeix de ser un reducte de la informació objectiva i on la presentadora exhibeix el plaer que li provoca amonestar qualsevol apunt valoratiu. La panacea del rigor periodístic feta realitat. El programa consistia a conèixer quant costen les campanyes electorals. Per tant, mentre una redactora explicava el marc legal del finançament de partits i què suposa una campanya en termes de despesa per al contribuent, s’anaven fent preguntes a Albert Rivera. El líder de Ciutadans va aclarir com es finança la seva formació, fent gala del superàvit i explicant l’honest mètode que tenen per pagar la campanya. Va explicar com havien demanat un crèdit i com el retornarien sense problemes mantenint una economia sanejada. Va donar moltes explicacions del tipus de donacions particulars que rep el seu partit i com les declaren totes a Hisenda escrupolosament. Rivera va fer gala del seu principi de responsabilitat a l’hora d’enviar les paperetes als votants, fins i tot sacrificant-se per no malgastar diners públics. Gràcies a El objetivo vam entendre amb rigor i xifres que el partit de Rivera és absolutament modèlic i de gestió exemplar i intel·ligent. I, gràcies al periodisme de dades d’Ana Pastor, ella amb aquella entrevista va fer com si fes la prova del cotó fluix per donar-ne garanties. Van repassar també el programa electoral. Com que era eteri, de contingut més aviat poètic i sense promeses concretes, van parlar de valors polítics. Tots molt lloables, com us podeu imaginar, i sempre posant per davant el ciutadà. Rivera, finalment, també va tenir l’oportunitat de rebatre el bipartidisme espanyol i explicar què garanteix Ciutadans com a alternativa. Una meravella. No entenc com és que no esteu llegint aquest article amb la butlleta de Ciutadans a la mà. I, a sobre, l’acte ingenu de propaganda ens l’hem d’empassar com si fos periodisme en estat pur. S’alterna la informació de dades amb l’exemple paral·lel de Ciutadans com a model, se li permet exposar els valors polítics en exclusiva i se li agraeix la visita.
La tirania dels blocs electorals de les cadenes públiques és un clar exemple de desinformació per als ciutadans, però l’abús de les privades venent com a dades pura propaganda política clama al cel. I a sobre amb aquest periodisme naïf carregat de nobles intencions que ens acaba adoctrinant en una mena d’infantilisme polític de bons i dolents.
