‘Rumbos’: amor i desamor sobre rodes

BarcelonaUna parella fent-se un petó romàntic dins d’un Audi A3 de color blau fosc. Arrenca el rodatge de la primera escena amb Miki Esparbé i Pilar López de Ayala per a la pel·lícula Rumbos, que dirigeix Manuela Moreno. Les càmeres ho tenen difícil, és de nit i els actors són dins d’un cotxe. Caldrà rodar-la diverses vegades. El personatge d’ella, la Lucía, porta un vestit llarg vermell, i ell, l’Iván, un corbatí. Van arreglats perquè tornen d’un casament. “Ella és una noia molt emotiva i confiada que està enamorada del seu xicot, amb qui fa tres anys que manté una relació -diu De Ayala-, està planejant anar a viure amb ell i tenir fills, però resulta que ell no està en el mateix moment que ella”. L’escena que comença amb un petó acabarà, doncs, amb una discussió. “A vegades passen coses a la vida que modifiquen els nostres objectius. I d’això parla aquest film”, diu Moreno. Es tracta del primer guió que la directora ha escrit per a una pel·lícula, encara que ja tenia experiència en curtmetratges -Dolores, Pipas i Lo sé, entre d’altres- i ha dirigit el film Cómo sobrevivir a una despedida (2015), que va competir al Festival de Málaga.

El film, que arribarà als cinemes el 2016, es desenvolupa en temps real al llarg d’una hora i mitja -entre les 4.30 h i les 6 h de la matinada-, a través de diverses històries de personatges que viatgen en diferents vehicles. “La pel·lícula dura el mateix que un programa de ràdio, al qual Júlia Otero posa veu, que fa de fil conductor de les històries -diu Moreno-. La dificultat és explicar moltes coses en poc temps. A més del raccord, esclar. Però el que volia era transmetre la idea que en molt poc temps poden canviar moltes coses”. En cada vehicle -una ambulància, un autobús, un descapotable, etc.- s’hi desenvolupa una petita història. El tema predominant: l’amor. “Són uns personatges que es troben a ells mateixos i que descobreixen els seus desitjos més inconscients. A tots els passa alguna cosa que els fa canviar de rumb -diu De Ayala-. Crec que el públic s’hi sentirà identificat perquè tothom ha tingut a la seva vida un moment en què sembla que s’acaba el món. Encara que després tot acaba passant. I això també ho mostra la pel·lícula”.

En el rodatge d’aquest dimarts al vespre al passatge de Marimon de Barcelona -ciutat on es grava gairebé tot el film, menys algunes escenes rodades a Navarra-, Moreno va anunciar que, al contrari de la seva filmografia anterior, aquesta pel·lícula no és una comèdia. “Està molt lluny de ser-ho”, va dir ben alt perquè a tots els periodistes els quedés clar. Sobta, perquè al repartiment de la pel·lícula, a més d’Esparbé i De Ayala, hi ha noms com Carmen Machi i Karra Elejalde, i també Nora Navas. “Del que em sento més orgullosa és de comptar amb actors brillants que encara que se’ls associa amb el gènere de la comèdia són capaços de fer un treball molt diferent i fer-ho molt bé. Vosaltres mateixos ho comprovareu”, diu Moreno. “Trobo que és bonic que hagi volgut buscar aquestes altres cares dels actors -opina Esparbé-, normalment es tendeix a donar sempre el mateix tipus de papers. Crec que fa especial la pel·lícula”. Tot i així, Rumbos també té tocs d’humor. “Quan les situacions a la vida són dramàtiques acaba apareixent la comèdia”, diu De Ayala, que afegeix: “És un drama però explicat a través del sentit de l’humor i no de la solemnitat. El que m’agrada és que la Manuela sap trobar molt bé l’humor en les situacions dramàtiques”.

Moreno comenta orgullosa que el repartiment l’ha aconseguit només amb el guió. “Van veure personatges de veritat i amb un fil conductor molt ben construït, i crec que això va motivar als actors”. Tot i que no li agrada posar etiquetes, la directora diu que entraria dins la tragicomèdia. Tot i així, prefereix definir-lo com “la vida mateixa: moments dolços, amargs i àcids”.