Sant Jordi

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsSant Jordi, Sant Jordi i el Drac, mitologia nostra, mitologia essencial; nacional. Ai del poble que deixa marcir la seva mitologia! Allà on existeix fervor social, al contrari, la mitologia, no solament daura el passat, sinó que es projecta en l’avenir. Un mite central, col·locat en l’avenir, és una font certa d’energia, d’acció, d’heroisme. Vegi’s, per exemple, com la ideologia socialista contemporània explica, seguint les inspiracions profundes de Georges Sorel, el “Mite de la Vaga General”. La Vaga General devé, dins aquella, una categoria ideal, un símbol en lo futur, però ensems una cosa concreta, viva, que mou les ànimes i causa l’entusiasme, i pot devenir per consegüent un agent poderosíssim d’elevació moral. Obra de tota una etapa de Catalanisme ha estat l’elaboració del mite polític de Sant Jordi i el Drac. Obra de l’etapa novella és l’altre mite, projectat en lo futur, de l’hegemonia catalana. En ambdós devem col·locar passió per a que ambdós ens moguin. La faula del passat, la utopia de l’avenir ens poden florir des d’ara mateix, entre les mans, en valors immediatament realitzables. Però cal que sien tots dos -els dos junts. Cal que l’un lligui amb l’altre. Cal que l’hegemonia catalana sia l’hegemonia a favor de Sant Jordi, -i contra el Drac.