DIETARI VV

22/9: Al catalanisme no li han deixat marge per arronsar-se, ni que volgués

Si la resposta de l’Estat a les demandes catalanes hagués estat obrir un espai de negociació, reconèixer l’existència del problema, fer una oferta per millorar la situació, el catalanisme tindria ara un cert marge. Però la resposta de l’Estat és només el discurs de la por i de l’amenaça. I així no hi ha cap marge: si l’amenaça té èxit, si funciona, ens hauran pres la mida per moltes dècades. Si ens veuen sensibles al discurs de la por, no serà possible negociar mai res, ni les demandes més ambicioses ni les més òbvies. Per què s’ha de negociar amb algú que quan l’amenacen s’arronsa? És millor simplement amenaçar. I parlo del catalanisme, no tan sols de l’independentisme. Parlo també dels qui volen una solució negociada, dels qui no votarien independència però creuen que tenim dret a votar, de tots aquells que no estan d’acord amb l’ statu quo i voldrien un canvi cap a més autogovern. Si guanya el discurs de la por, si ens arronsem, si el resultat de diumenge es pot llegir —comparat amb les últimes enquestes— com un acovardiment final del catalanisme davant de les amenaces, no es mourà res o només es mourà per recular. No hi ha marge. Ja no per dignitat, per supervivència.

Més continguts de