16/09: "Per al catalanisme, la unitat és una necessitat imprescindible…"

…però de vegades la crida a la unitat es fa servir com una invocació retòrica, litúrgica, per renyar-nos els uns als altres quedant bé. És cert: si davant el 9-N el catalanisme no té una posició unitària, haurem begut oli. Els uns culparien els altres, però el procés se n’aniria en orris. Dit això: és tan escandalós que Junqueras, Homs, Duran, diguin coses diferents sobre què s’ha de fer? No m’ho sembla. Representen sensibilitats, necessitats i conviccions diferents. S’hi val. La força del catalanisme és ser divers. I, sent divers, actuar unitàriament. La unitat no és el lloc de sortida, sinó el de trobada. Deixant cadascú en el camí el que hagi de deixar. Ja ho hem fet: la pregunta de la consulta no agrada del tot a ningú. Però tots l’acceptem com a lloc de trobada. De cara al 9-N és igual. Cadascú marca la seva posició. En parlem, ens posem d’acord en una cosa acceptable per a tots i tots la defensem. La unitat és això. L’altra cosa és la uniformitat. (I, per cert, al meu parer el president Mas va definir molt bé ahir el marc per a aquesta unitat en l’última part del seu discurs. Dos terços de discurs com a president d’un govern. Un terç com a president d’un país.)