5 de setembre: "El procés sobiranista català només es pot vèncer d’una manera, a la llarga..."
...trencant la majoria social a favor del dret a decidir. Sembla fàcil, perquè és una majoria que formen persones i sectors que estan en profund desacord en moltes altres coses. Però no ho deu ser tan, perquè l’Estat ja ha intentat buscar alguns punts de trencament i no se n’ha sortit. Ha volgut confrontar catalans d’origen i d’adopció i no ha funcionat. Ha volgut enfrontar dreta i esquerra, i tampoc. Si, de manera provisional, mentre dura el procés, el conjunt del catalanisme és capaç de deixar els aspectes de confrontació en segon terme (sense que això vulgui dir oblidar que existeixen), aquesta majoria serà imbatible. Si l’Estat endevina una esquerda efectiva, hi aplica tota la seva poderosa artilleria i aconsegueix que ens barallem prou en una qüestió en què no estem d’acord i deixem en segon pla el projecte que compartim, podran complir la profecia i amenaça d’Aznar: abans es trencarà Catalunya que Espanya. Enfrontar. Canviar les prioritats. Trencar la majoria. I van afinant.
