Anna Colom: “Més del 80% de les malalties físiques tenen un origen emocional”

El cos envia senyals, però sovint no l’escoltem fins que ja és massa tard. Anna Colom, terapeuta especialitzada en programació neurolingüística, recorda que cal treballar les emocions, però que només un mateix pot posar totes les cartes sobre la taula

L’Anna Colom (Barcelona, 1971) sap de què parla quan diu que la teràpia pot ajudar a superar el dolor emocional i físic. Aquesta terapeuta, que des de la setmana passada imparteix els cursos Com gestionar el dolor físic i emocional a l’Espai Alè de Barcelona, assegura que totes les malalties parteixen d’un problema emocional i que, trobant-ne l’origen, la persona podrà millorar. Ella mateixa va viure un infern quan li van diagnosticar una malaltia degenerativa que va acabar superant gràcies a la teràpia i a un canvi radical de vida.

¿Com era la teva vida abans d’estar malalta?

Molt diferent. Treballava a un ritme frenètic en una gran empresa. Quan vaig ser mare, se’m va acabar ajuntant tot. El cos anava generant uns senyals d’alarma en forma de dolors, però jo anava tirant. Els antiinflamatoris són miraculosos.

Fins que tot va esclatar.

Els anys passaven i vaig anar posant pedaços fins que un dia el cos va dir prou. Va ser un gran ensurt: em van diagnosticar una malaltia degenerativa i em van dir que en tres mesos em podia quedar en cadira de rodes. Vaig deixar la feina i el ritme de vida frenètic. Amb la medicina tradicional no hi havia res a fer, només esperar a acabar de desenvolupar els símptomes per rebre un tractament per al dolor. No volia esperar i em vaig endinsar en el món terapèutic.

Vas fer cursos i et vas deixar ajudar per terapeutes.

He tingut dos pilars, dues persones que m’han ajudat molt i han sigut les meves crosses. És un túnel sense llum, fosc i solitari, però si en tens ganes vas veient les portes d’emergència. El procés va ser lent i progressiu, però si t’hi impliques hi ha una millora de la qualitat de vida. En el meu cas vaig tenir sort i hi va haver una curació total. En general, a les persones com a mínim els millora la qualitat de vida.

En què consisteix la teva teràpia?

Una de les coses que em va ajudar més va ser la programació neurolingüística, i és en el que ara em baso. Es tracta d’acompanyar el pacient de l’estat present a l’estat desitjat, però sanant traumes del passat. A diferència de la feina del coach, la meva teràpia és més completa però més lenta. Es fa un passet endavant i dos enrere. Serveix per a tota mena de dolors, tant físics com emocionals, com la depressió, la no acceptació d’un dol o el plat estrella d’avui dia: l’estrès.

Les emocions provoquen dolor físic?

Evidentment. Entre el 80% i el 85% de les malalties físiques amb nom i cognom tenen origen emocional. És una cadena que implica la part física, la ment i les emocions. Ens pensem que la part física és el primer que rep, però és l’última. Quan s’està desenvolupant alguna cosa al nivell físic, preocupem-nos: mentalment ja fa temps que donem voltes.

Sabem interpretar els senyals?

Cada vegada més, és a l’ordre del dia. És molt místic que et diguin que escoltis el teu cos, però no és tan fàcil. Per exemple, si vas al gimnàs però estàs pendent del rellotge per una reunió, no serveix de res. Està bé cuidar el físic, però hi ha un altre camp més important: l’emocional. La gent confon l’acceptació amb tirar-se les coses a l’esquena, i no. S’han de treballar les emocions, però només un mateix pot posar les cartes sobre la taula.

Quines són les alarmes?

Quan et fa mal alguna cosa el primer que has de fer és trucar al metge per fer un tractament correcte. Un cop s’ha solucionat el dolor, pregunta’t què has fet de diferent perquè això et faci mal. Hi ha gent que em pregunta: “Vostè cura?” I sempre dic el mateix: curen els metges, jo només dono unes eines que a mi em van anar bé i intentaré que li vagin bé a aquella persona.

Quines són aquestes eines?

Em baso en quatre grans pilars, que són els estadis per on passa la persona. El primer, respectar la introversió, aprendre a gestionar correctament la soledat. Si no, només es retroalimenta el dolor. En segon lloc, aprendre a acceptar la situació, perquè no sabem quant de temps durarà. El tercer i el quart pilar són aprendre a perdonar-se a un mateix i als altres. No tenim la culpa del que hem fet i el que ens han fet. Cadascú fa el que creu que és el millor en cada moment. Va molt lligat amb el fet de no jutjar a ningú. Aquest pilar és la clau que obre la porta a la comprensió de la persona. És un procés llarguíssim però, quan s’aconsegueix, la persona entén per què ha tingut el dolor i es desbloqueja. Com que ho ha entès, no permetrà que l’afecti més.

Com es treballa?

Faig cursos en grup i individuals. No hi ha gaire teoria, fem exercicis físics mentre parlem. No tinc una vareta màgica i si un no s’hi implica no serveix, però si es fa el que es pauta el primer mes ja es noten canvis. Normalment la gent que ve no sap què li ha provocat els dolors, o no té ganes de saber-ho, però ho acaba esbrinant.

També fas cursos per a polítics i empresaris. Què s’hi treballa?

Una de les coses que fomento molt en els polítics és que visquin el moment. Es troben que viuen en el món dels retrets constants i en el futur, en les coses que passaran. I jo els dic: “Aprèn del passat, viu el present i oblida’t del futur”.

Més continguts de