ALIMENTACIÓ
Societat 08/12/2012

Abel Mariné: "La crisi pot fer augmentar les xifres d'obesitat"

Menjar saludable "No hi ha aliments bons ni dolents, tot depèn de la quantitat" Noves taxes "Posar impostos als aliments menys saludables és una solució simple que no arregla res"

Thaïs Gutiérrez
3 min
Abel Mariné a la biblioteca del campus de la UB dedicada a la nutrició.

SANTA COLOMA DE GRAMENETAbel Mariné, expert en nutrició, defensa la possibilitat de menjar de tot però amb mesura. Alerta de les conseqüències de la crisi sobre l'alimentació i la nostra salut.

Com mengem els catalans?

En general mengem prou bé. Sí que és cert que hi ha una ingesta excessiva de calories i massa greixos, i que hi ha gent que consumeix massa carn, però la majoria menja raonablement bé. Mengem millor els grans que els joves.

Per què? ¿El canvi de vida ha perjudicat la manera de menjar?

Sí. El ritme de vida actual no facilita menjar bé. Abans es menjava bé perquè les dones tenien temps d'anar a la plaça i cuinar. Però les dones van entrar al mercat del treball, és a dir, van sortir de la cuina i no hi ha entrat ningú. La cuina és un tema de la família, no de les dones, i no el tenim resolt. Molta gent es veu obligada a fer cinc àpats fora de casa i acaba menjant coses no saludables. El que han de saber és que l'oferta de la restauració del nostre país ens permet menjar bé, però hem de triar bé. No hi ha aliments bons ni dolents, tot depèn de la quantitat.

Quina és la dieta ideal?

Es resumeix en tres paraules: variada, equilibrada i suficient. Això traduït en menjar vol dir que la dieta ha de ser predominantment vegetal. El segon tret és que els aliments que ens aporten calories han de ser majoritàriament els hidrats de carboni: pa, pasta, arròs i llegums. Aquests últims, a més, s'han de reivindicar molt perquè aporten hidrats de carboni d'absorció lenta i això és molt bo. Pel que fa a la carn, el peix i els ous, n'hem de consumir sense excessos, sobretot la carn, que s'ha d'alternar.

Com està afectant la crisi a la nostra alimentació?

Ens afecta, perquè el més barat no és el més saludable. Les coses bones, com les fruites, les verdures fresques i el peix, són força cares. És més econòmic menjar brioixeria industrial que verdura. És una realitat que preocupa les autoritats de diversos països, sobretot pels nivells d'obesitat i d'hipercolesterolèmia.

Alguns països han posat taxes als aliments més grassos. ¿És una bona idea per millorar l'alimentació?

No. A Dinamarca fa un any van aplicar un impost als greixos saturats, i ja s'han fet enrere. Aquí a Catalunya alguns assessors del Govern volien gravar amb impostos els greixos, però jo crec que això és un error, perquè no arregla les coses. No fa que la gent mengi millor. És una solució simple que no arregla res. El que estaria bé seria reduir els impostos de la fruita, la verdura o el peix -que té l'IVA al 10% i que es podria posar a la franja reduïda del 4%-, i educar molt la gent.

¿Amb els efectes que té la crisi sobre l'economia familiar, correm el risc de menjar més malament?

Sí. Correm el risc de menjar aliments amb poca proteïna de qualitat, poca fibra, poques vitamines i antioxidants, perquè les verdures i les fruites fresques són cares, i el peix també.

Tenim uns índexs força elevats d'obesitat. ¿Amb la situació econòmica actual poden empitjorar?

Sí, l'obesitat pot augmentar amb la crisi perquè afecta les persones de nivell econòmic i social més baix. Abans ser gras era símbol de riquesa, però ara és més propi de persones amb pocs recursos, que són els que més pateixen la crisi i els que ara potser no podran accedir als aliments més saludables.

Ara ve Nadal i els excessos alimentaris. Quins consells ens dóna?

Si una persona té un pes normal, té marge per fer algun excés. Només cal saber que no podem menjar com ho fem per Nadal cada dia. De cara a aquestes festes només cal una mica de disciplina. Per exemple, si es fa un àpat molt copiós, doncs aquella nit no se sopa o es menja verdura. El que hem de procurar és menjar sense embotir-nos.

stats