El pacte CiU-PSC rebaixa el preu de la T-10

BarcelonaDesprés d’una llarga i enrevessada negociació, el PSC i CiU han firmat el pacte per a l’aprovació dels últims pressupostos de la legislatura. L’alcaldable del PSC, Jaume Collboni, va anunciar ahir un acord amb el govern de Trias per abaixar part de les tarifes del transport públic de Barcelona a canvi d’avalar els comptes municipals. La T-10 costarà 35 cèntims menys a partir de l’1 de gener: passarà dels 10,30 euros actuals als 9,95 euros, sense arribar als 9,80 del 2013. El pacte comporta que s’incrementi en els pressupostos l’aportació al transport públic fins als 32,13 milions. CiU havia previst inicialment un augment de només 16 milions. L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) incrementarà la seva aportació en 3,5 milions. El candidat del PSC també va anunciar que en l’acord s’inclou l’ampliació de la Targeta Rosa i la millora de la freqüència de pas dels autobusos de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB). Així, s’augmentarà el llindar de renda anual per a l’accés gratuït a la Targeta Rosa dels 7.455 euros als 8.132 i dels 14.910 euros als 16.265 per a la tarifa reduïda. Aquest increment vol dir que 16.000 persones més podran obtenir el títol de manera gratuïta, i que 37.000 persones més podran acollir-se a la tarifa reduïda.

Collboni també va anunciar un principi d’acord per incrementar les ajudes a les escoles bressol i un paquet social de 20 milions d’euros que es detallarà els dies vinents. “És l’oportunitat de canviar les coses i posar diners dels barcelonins al servei de la gent -va defensar-. He fet el que havia de fer, amb independència de la conjuntura política”, va afegir. Davant de la proximitat de les eleccions del maig i amb un candidat nou, els socialistes van apostar a l’octubre per fer-se visibles com a partit de govern. Amb una jugada arriscada i molt discutida dins del mateix partit, Collboni va optar per oferir-se com a soci de Trias a canvi d’endur-se la medalla de la rebaixa del transport tenint en compte que el Baròmetre Semestral de Barcelona del mes de juny indicava que el PSC passaria de la segona a la quarta força, amb un 2,6% dels vots.

A més, l’aparició de Guanyem amenaça de reformular el mapa de les forces d’esquerra. A mitjans d’octubre Collboni va ser qui va obrir el ball en un dinar celebrat al Círculo Ecuestre. Allà es va oferir com a soci del govern per aprovar els pressupostos del 2015. Les principals condicions que va posar sobre la taula van ser rebaixar el preu del transport públic, ampliar l’accés a l’educació entre els 0 i els 3 anys i augmentar els recursos a ocupats de llarga durada. La tinent d’alcalde d’Economia, Sònia Recasens, va presentar el 4 de novembre el projecte dels últims pressupostos del mandat, que pujaven a 2.550 milions d’euros.

El projecte de pressupost incloïa els tres requisits que demanava el PSC: la promoció econòmica i l’ocupació i una dotació pressupostària més elevada per a les escoles bressol i per al transport públic. No obstant això, no esmentava la rebaixa de la tarifa del transport públic. El PSC va afirmar que les propostes eren “insuficients”. A més, fonts socialistes van expressar a l’ARA que hi havia “malestar i disgust” al partit, perquè es van assabentar de la lletra petita del projecte per la premsa.

Els pressupostos es van aprovar inicialment a la comissió extraordinària d’economia, empresa i ocupació amb els vots a favor de CiU, l’abstenció del PSC i Unitat per Barcelona (UxB) i els vots en contra del PP i ICV-EUiA. Abans que se celebrés la comissió, Collboni va defensar que si no es modificaven els pressupostos el seu vot seria negatiu. Justament quan les negociacions estaven en el seu moment àlgid, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, va fer l’anunci que va congelar les converses: Vila va avançar en una entrevista a l’ARA que els preus del transport públic no s’encaririen aquest 2015.

Pendents del vot d’UxB

A partir d’aquell moment, el preu del pacte va pujar. L’endemà, en l’acte de presentació de campanya, l’alcaldable -visiblement indignat- va considerar insuficient la congelació de les tarifes del transport públic anunciada per Vila. I va afegir que les negociacions estaven en “via morta”. Collboni considerava que l’anunci de la congelació no s’hauria produït si el PSC no hagués exigit la rebaixa com a condició per a l’aprovació dels comptes municipals. Dies més tard, Collboni va deixar entreveure que es podria recuperar la negociació dels pressupostos municipals del 2015. No obstant això, aquella mateixa tarda fonts socialistes es van encarregar de fer veure que el pacte era “una possibilitat remota” i que penjava d’un fil. Els pressupostos es debatran en el ple municipal del 19 de desembre i necessitaran, a més de l’abstenció del PSC, la d’UxB -on s’integra ERC-. Els independentistes es van abstenir al costat dels socialistes en el debat inicial per permetre la tramitació. El PP -soci habitual del govern- i ICV-EUiA ja van anunciar que votarien en contra dels comptes. El grup municipal d’ICV-EUiA ja va criticar ahir el pacte i va acusar Collboni de decantar-se per la “sociovergència”.

Cau l’esperança de vida per primer cop en cinc anys

L’esperança de vida dels ciutadans de Barcelona ha caigut per primer cop des del 2007. Segons l’informe La salut a Barcelona 2013, un document que elabora anualment l’Agència de Salut Pública de Barcelona, les dones van perdre mig any de vida el 2012, mentre que els homes menys d’un mes. En total, l’esperança de vida actual és de 85,7 anys per a les dones i de 79,9 anys per als homes. Malgrat el descens, les dades són lleugerament millors que les del conjunt de Catalunya i Espanya. L’informe, presentat ahir per la delegada de Salut de l’Ajuntament i presidenta de l’agència, Cristina Iniesta, reflecteix també que han repuntat les infeccions de transmissió sexual i les malalties que estan relacionades amb la feina, sobretot trastorns d’ansietat i depressions.

L’agència va presentar també el nou protocol sobre al·lèrgies i intoleràncies alimentàries a les escoles, anomenat Vaiame, que ha detectat que el 4,1% dels escolars en tenen. La primera fase del programa també va descobrir que només el 36% de les escoles de la ciutat tenien un pla formal per fer front a aquesta problemàtica. Per aquesta raó, s’ha promogut un pla de control unificat amb l’objectiu que s’aprovi als menjadors de les 772 escoles que hi ha a Barcelona abans de finalitzar aquest curs.