BARCELONA."¿Que no teniu força o què?", desafiava ahir l'Anna, una castellera de la colla de la Vila de Gràcia, a un públic d'adolescents expectants. Acabaven de descobrir que al país que els acull des de fa pocs mesos, més enllà d'una llegua que ja fa dies que s'esforcen a aprendre i de monuments emblemàtics com la Sagrada Família que ja els han portat a conèixer, hi ha qui construeix castells humans de fins a deu pisos d'alçada. El repte d'ahir, però, no es quedava només a mirar-s'ho de lluny. La voluntat dels Castellers de la Vila de Gràcia, que feien d'amfitrions i estimulaven els joves a participar, era que els més valents s'enfaixessin i juguessin a ser grans enxanetes o a sentir les sensacions de tenir algú enfilat a les espatlles. Les tremolors del castell des de dins.
El programa BCN t'acull , que organitza activitats d'adaptació al nou país per a 140 joves d'entre 12 i 18 anys que han arribat a Barcelona després del reagrupament familiar, va fer un stage a Gràcia en plena festa major. Des de principis de juliol que aquests joves reben, de la mà de l'Ajuntament de Barcelona, classes de català al matí i, a les tardes, fan tota mena de visites encaminades a facilitar-los la seva nova vida. Del transport públic als monuments més coneguts o les platges, que és un dels punts que més meravella a bona part del grup. Ahir tocaven els castells i la festa major.
I trencar el gel no va costar gens. Després del vídeo explicatiu de la tradició, el Tayyab, un pakistanès de 17 anys, va deixar clar que el castells no l'espanten i que si es busquen voluntaris per a un repte així és el primer de la cua i se'n surt bé. Amb més valentia que tècnica i sense mirar avall. Ell i el seu germà han vingut a viure amb els seus pares a Barcelona, deu anys després que ells hi arribessin per buscar-se la vida.
Per a la Talía, que té 16 anys i és de l'Equador, l'experiència està sent més complicada, perquè ha tornat a viure amb la seva mare més de 12 anys després que ella emigrés per buscar feina. Per això, explica que la relació entre les dues no és encara 100% mare-filla i que estan construint els vincles de mica en mica.
L'Obed, que és de Nicaragua, tenia clar que, per mida -és dels més petits del grup-, comptava amb tots els números per formar part d'algun dels intents de coronar un castell. I així va ser. Es va convertir, per uns moments, en acotxador dels castellers graciencs. L'experiència va ser molt positiva, però un cop a baix reconeixia que no sabia si es veuria amb cor de fer el mateix en construccions més altes. El que realment el té enamorat de la seva nova casa són les platges. Però, des d'ahir, suma els castells a la llista de punts forts de la terra que l'acull des d'aquest any.
