Escàndol per la ikurriña, impunitat per a l'assetjament

BilbaoAquest any als sanfermines s'han vist dues imatges que es repeteixen en els últims temps, però en aquesta ocasió amb una irrupció explosiva. D'una banda, la presència de la ikurriña. De l'altra, la de la impunitat amb la qual molts homes fan tocaments a noies durant les jornades de disbauxa als carrers de Pamplona.

L'ensenya navarresa i basca, que no és oficial a Navarra -i, per tant, tampoc a Pamplona-, es va colar aquest any a l'arrencada dels sanfermines , concretament a la plaça de l'Ajuntament. Abans de les 12 del migdia del dia 6 de juliol -data del chupinazo -, una ikurriña gegant va aigualir la festa a Enrique Maya, l'alcalde d'UPN i imputat pel cas de les dietes de la CAN (Caja Navarra). La presència de la ikurriña, de grans dimensions, va ser l'excusa per a l'històric retard del chupinazo .

Durant gairebé vint minuts d'angoixa institucional i de guirigall, mentre en un sector de la petita plaça se sentien crits de " UPN kanpora" ("UPN, fora"), a una desena de metres, en un altre costat i impunes al reconegut zel antibasc de la policia local -també aquest any ha tornat a provocar alguns ferits-, un grup de joves en alegre orgia de testosterona grapejaven unes noies. Els focus es van centrar en la ikurriña o en "els de sempre", com li agrada dir a la presidenta Yolanda Barcina -també a punt de ser imputada en la mateixa causa de la CAN- per referir-se al sector abertzale, mentre les imatges de les agressions sexuals quedaven en un segon terme. Però la difusió a internet i en mitjans alternatius de les fotos en què desenes d'homes arrenquen la roba i toquen els pits a diverses dones han incendiat les xarxes socials i han fet virar l'atenció dels focus.

Qualsevol que conegui els sanfermines sap que en els últims anys la festa més universal d'Euskal Herria s'està convertint per a molts en un negoci. Només en un negoci. I molts a Pamplona i en altres llocs es pregunten si per aconseguir un bon negoci val tot. També una certa actitud laxa en matèria de masclisme, que pot anar més enllà i arribar fins a l'agressió sexual. Les imatges que han recorregut mig món no són noves i, si les autoritats no hi posen remei, tampoc seran les últimes. Ahir, el secretari d'estat de Serveis Socials i Igualtat, Juan Manuel Moreno, va escriure una reflexió a Twitter: "Els sanfermines són tradició i festa. Patrimoni de tots. Defensem San Fermín i no permetem imatges deplorables d'assetjament a dones".

El reclam per a molts joves -i també per a la legió de nord-americans i australians que arriben a Pamplona per San Fermín- ja no és l'essència del que es descrivia a Festa , la novel·la que Ernest Hemingway va escriure el 1926. Gairebé ningú s'asseu en una terrassa de la plaça del Castell per endinsar-se en el que va poder sentir el premi Nobel. El reclam és un altre i ho resumeix gràficament el títol d'un article d'Emi Arias a la revista feminista basca Pikara Magazine : Tetes i toros . L'autora es pregunta: "Per què acceptar aquestes imatges com una alegre bacanal que legitima la dominació masculina i l'assetjament sexista?" Arias conclou: "És sexista, perquè a l'inrevés mai succeiria. A les imatges que surten nois sense samarreta no hi ha ni una sola mà tafanejant-los el tors".

La delegació del govern espanyol a Navarra no ha fet res, fins ara, per perseguir el que ha estat passant aquests dies als carrers de Pamplona. En canvi, plataformes contra la violència masclista han alertat d'agressions sexuals durant els sanfermines i han animat les afectades a denunciar els fets que durant anys han passat desapercebuts. Amb persecució judicial o sense, el debat està obert, també a les xarxes socials. Una pancarta al nucli antic de Pamplona ja ha dictat sentència: No to sexist agression (No a l'agressió sexista); Babosoak errekara! (Bavosos, al riu!).