LLERSLa casa de Joseph Leruth, un belga que va venir a viure a Llers el 2010, encara fa olor de fum tot i que ja fa un mes de l'incendi de l'Alt Empordà, que va cremar prop de 13.000 hectàrees. Les flames no van tenir compassió de l'habitatge d'aquest jubilat de 60 anys i la seva dona, que en pocs minuts es van quedar sense res. No es van enfonsar. El mateix dia que el conseller d'Interior, Felip Puig, anunciava que el foc estava controlat, el Joseph va anar a llogar un contenidor de runa per començar a apilonar les restes del que quedava de la seva antiga vida. Vuit veïns del poble el van ajudar a tirar a terra el garatge i el safareig, que estaven a punt de caure. El pas següent serà reconstruir el sostre, que resisteix miraculosament gràcies a uns suports.
"Els primers dies, quan recordava la imatge de com es cremava, se'm feia un nus a la gola, però ara veig un futur", assegura sense poder evitar que els ulls se li humitegin, però amb una vitalitat que ja voldrien molts joves de vint anys.
Durant aquests dies una veïna ha acollit el matrimoni i el seu nét a casa seva. A partir del mes que ve es traslladaran a dormir a un habitatge que aquesta mateixa dona té a Terrades. La seva residència de dia serà una rulot que ha instal·lat al mateix pati de casa i que l'acollirà quan vulgui fer una pausa durant els treballs de reconstrucció. El Joseph calcula que abans que arribi l'hivern ja podran tornar a viure a l'habitatge. La reconstrucció costarà uns 50.000 euros. "Havíem estalviat aquests diners per fer-nos una piscina, però els destinarem a això", explica amb un somriure.
Solidaritat veïnal
Tot i el calvari que està passant, assegura que no s'ha sentit abandonat en cap moment ni per les administracions ni, sobretot, pels veïns. De fet està "sorprès" per la resposta de la gent. "No ens hem hagut de comprar ni roba, des del primer dia ens n'han deixat. Fins i tot una gestoria s'ha preocupat de buscar el notari que tenia l'escriptura de casa meva", explica sense poder evitar emocionar-se un altre cop. Quan se li pregunta què els fa falta, la resposta és clara: "De tot i de res, és molt difícil fer una llista, ho vas veient a mesura que vas fent passos".
A escassament cinc minuts de casa del Joseph, també està començant una nova etapa Gheorghe Canu. El masover i la seva dona, d'origen romanès, es van quedar sense res després que les flames arrasessin l'habitatge on vivien i la nau principal de la granja on ell treballa. Tot i que un amic seu va fer una crida perquè algú li cedís una rulot per viure, al final el seu cap, Jaume Teixidor, li està pagant un pis de lloguer situat al mateix municipi de Llers.
"Ara estem a l'espera que l'asseguradora confirmi que cobreix els prop de 700.000 euros que costa reconstruir la granja per garantir que no ens quedem sense feina", explica. De fet, l'únic que queda de la instal·lació és la paret lateral, ja que durant aquest mes el Gheorghe i l'altre treballador s'han encarregat de tirar-la a terra i retirar tota la maquinària cremada. Han compaginat la tasca amb la cura dels 2.700 porcs que van sobreviure i dels terrenys de vinya. La trentena de vedells que també van salvar la vida es van haver de sacrificar, ja que a causa de la inhalació de fum anaven morint de mica en mica. El Gheorghe és optimista. "Espero poder veure una nova granja i sobretot com rebroten els camps en un paisatge que ara és desolador", diu. A part de la granja i la casa del Joseph, les flames també van afectar parcialment un mas, uns hivernacles i van deixar un paisatge en què el color cendra s'imposa sense pietat sobre el verd. Es van cremar 2.012 hectàrees, de les quals 1.500 són propietat de particulars o de l'Ajuntament.
"És trist, miris on miris tot està cremat", diu la Núria, treballadora del bar del poble, Can Surreyes. "L'única manera perquè el municipi torni a recuperar la seva extensa gamma de verds és que tots hi posem el nostre gra de sorra", afegeix un client. De moment, l'Ajuntament amb l'ajuda dels mateixos veïns ja han organitzat diverses activitats per recaptar diners per repoblar aquestes hectàrees. "La setmana que ve dues empreses de biomassa començaran a netejar els terrenys cremats, on després es plantaran espècies autòctones", avança l'alcalde, Carles Fortiana.
