La missió Gaia prepara el mapa de les estrelles en 3D més ambiciós

Barcelona.El 19 de desembre es llançarà a l'espai Gaia, un satèl·lit de l'Agència Espacial Europea (ESA) que durant cinc anys recollirà dades de mil milions d'estrelles per crear un mapa 3D molt precís que permetrà determinar l'origen i l'evolució de la nostra galàxia. Aquest gran ull d'alta precisió compta amb tecnologia puntera, dissenyada i construïda en part a Catalunya. Científics de l'Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona i de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (UB-ICC/IEEC) tindran un paper clau en l'anàlisi de les dades.

El satèl·lit es llançarà des de la base espacial de Kourou, a la Guaiana Francesa, a bord d'un coet Soyuz. Un cop arribi a la seva òrbita, a 1,5 milions de quilòmetres de la Terra, durant quatre mesos estarà sotmès a tasques de calibratge. Funcionarà durant cinc anys, fins al 2018, encara que no es descarta allargar la seva vida un any més.

Un 10% de científics catalans

Dels 400 científics que participen en la missió, més d'un 10% pertanyen a centres catalans. Cada dia arribaran a la Terra uns 50 gigabytes comprimits d'informació que es recolliran, s'emmagatzemaran i es processaran en sis centres distribuïts per tot Europa, entre els quals hi ha el Cesca i el Barcelona Supercomputing Center (BSC). Els investigadors catalans tindran un paper especialment rellevant en l'elaboració d'eines per a l'explotació científica d'aquest gran volum de dades (en cinc anys seran 100 terabytes). "Si es dediqués un segon per estrella necessitaríem 30 anys per analitzar la informació que ens arribarà de Gaia", afirma Jordi Torra, investigador principal de l'equip Gaia a Barcelona, que des del 1998 ha participat en la definició científica de la missió i després en el desenvolupament del prototip de processament de dades. De fet, dels 400 científics que participen en la missió, més d'un 10% pertanyen a centres catalans.

Objectius ambiciosos

La missió Gaia té com a objectiu estudiar la composició, la formació i l'evolució dinàmica i química de la nostra galàxia. Serà capaç d'explorar un 1% del contingut estel·lar de la Via Làctia per extreure totes aquestes característiques. El satèl·lit compta amb tecnologia puntera en la qual ha participat l'empresa Mier, de la Garrotxa, així com altres amb filials a Catalunya, com Sener i GMV, amb seu central a Bilbao i Madrid, respectivament. "La participació industrial espanyola supera l'11%, una xifra molt superior a la participació espanyola a l'ESA, on participa en un 8%", explica Torra, catedràtic de la Universitat de Barcelona que ja va participar en una altra missió de l'ESA, Hipparcos, que als anys 90 va permetre observar 120.000 estrelles. "Amb Gaia multiplicarem per 10.000 el coneixement que fins ara tenim de la galàxia", afegeix Torra.

El satèl·lit conté dos telescopis de 35 metres de focal amb un total de deu miralls i tres instruments astromètrics, fotomètrics i espectroscòpics. La precisió de la seva tecnologia és tan gran que si fos a la Terra permetria "mesurar les dimensions d'una moneda d'un euro situat a la Lluna", puntualitza Torra.

El satèl·lit estarà constantment movent-se i canviant el seu angle respecte al Sol per explorar la Via Làctia. Permetrà registrar no tan sols estrelles sinó també altres cossos, com ara quàsars, planetes extrasolars o asteroides. Observarà tots els objectes celestes fins a una brillantor 400.000 cops menor que la que aprecia l'ull humà a simple vista. Cada objecte el veurà entre 75 i 100 vegades per poder-ne així crear una reconstrucció en 3D.

Els vincles amb la indústria de l'espai

Els investigadors catalans han tingut un paper destacat en el disseny científic i en el tecnològic. A més dels prototips de les bases de dades, han treballat amb les indústries que participen en el projecte. El grup d'enginyeria i tecnologia Sener, que acaba d'obrir un edifici a Barcelona, ha fet el para-sol d'11 metres de diàmetre que envolta tots els instruments d'observació. A banda de comptar amb panells solars per captar energia del Sol, també protegeix de les altes temperatures els instruments d'observació que hi ha al cor del satèl·lit. L'empresa Mier ha aportat al projecte els equips encarregats d'amplificar la potència del senyal que conté les dades capturades per Gaia abans d'enviar-les a la Terra.