Objectiu: horaris europeus

Barcelona.El projecte per dur a terme una reforma horària a Catalunya que ens acosti més a Europa ja ha engegat motors. Ahir al matí es va presentar la iniciativa de la societat civil, que porta per lema "Ara és l'hora", en un acte al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), una sessió que va comptar amb la presència d'una vintena d'experts de diferents àmbits. Ara la proposta anirà al Parlament, perquè es creï una comissió de debat, i també es traslladarà als òrgans consultius de la Generalitat. Analitzem els principals arguments dels que defensen una nova organització horària.

Nous valors

Canviar un sistema que es va imposar en la postguerra

"Quan parlem de racionalització d'horaris parlem de cuidar la vida i de cuidar-nos com a persones", diu Cristina Sánchez Miret, professora de ciències econòmiques a la UdG. "Ens pensem que és normal dinar a les 3 de la tarda i sopar a les 10 del vespre, i no ho és gens: és un element cultural i és erroni. A més a més, és imposat. Es va instaurar després de la Guerra Civil i l'hem acceptat com a correcte quan, en realitat, perjudica molt el nostre benestar", expressa Sánchez Miret. Una altra de les participants a l'acte, Núria Chinchilla, professora de l'Iese, explica que l'horari europeu "és més saludable i deixa més temps per a la vida privada, social i familiar". Recomana "canviar la mentalitat i la cultura que impera en aquest país, que és molt presencial; hem d'aprendre a valorar més coses a part de la feina". Ferran Rodés, president de l'ARA, que també va ser a la presentació, va posar com a exemple França, on "tenen un horari racional i de les 6 de la tarda a les 10 del vespre es poden dedicar a fer país".

Productivitat

Abandonar el presencialisme i compactar jornades

La productivitat és un dels aspectes que els horaris espanyols no afavoreixen. A l'Estat es treballen moltes més hores que a la mitjana de països europeus, però la productivitat és molt més baixa. El sociòleg Salvador Cardús va comentar, després de l'acte, que "l'horari és la síntesi més clara de com és una societat, i voler-ho canviar és una manera de revisar-ne críticament el funcionament". El sociòleg apuntava que el nostre horari provoca una mala organització de la feina. "Aquí estem moltes hores a la feina, ho allarguem molt, fem una pausa llarguíssima per dinar que fa que costi arrencar i que estiguem fins molt tard al lloc de treball. I això afecta negativament la productivitat", raonava Cardús.

Conciliació

Guanyar temps per a la vida personal i familiar

La vida familiar també es beneficiaria d'una reforma horària. Un dels impulsors d'aquesta iniciativa, Fabian Mohedano, destacava ahir que amb uns horaris més europeus les persones podrien gaudir de més temps per a ells, per a la seva família o per a activitats socials. Cardús critica que "estem arrossegant els més petits als horaris actuals, i això és molt perjudicial per a ells perquè dormen poc, rendeixen menys a escola i tenen les tardes plenes d'activitats extraescolars perquè els pares encara treballen quan ells surten d'escola". "Amb un horari més europeu, les famílies podrien estar més temps amb els fills, cuidar-se'n i això és garantia que en el futur aquests nens estaran més sans i tindran menys problemes. És una inversió", assegurava Núria Chinchilla.

Salut

Més hores per descansar per tenir més benestar

La salut és un altre dels arguments que esgrimeixen els defensors de la reforma. Actualment, a l'Estat la gent va a dormir molt tard -per culpa de l'hora de sopar i el prime time televisiu- i això es tradueix en cansament l'endemà, menys rendiment a la feina i més sinistralitat laboral. "És molt important que la gent dormi les hores necessàries que els permetin estar concentrats", explica Cardús. En la mateixa línia, Sánchez Miret també reclama "avançar" totes les activitats per poder anar a dormir més aviat i descansar més, i sobretot per als nens, que són els grans perjudicats per aquesta organització horària.