“No ens deixen entrar per no sentir la realitat”

Barcelona“No ens deixen entrar al ple per no haver de sentir la realitat social del país”. La frase és de José Antonio Monteagudo, treballador social i representant de la plataforma Nosaltres No Callem -que agrupa professionals de l’àmbit social-, però resumeix el malestar de desenes d’organitzacions del sector. El Parlament celebra a partir de demà un ple monogràfic sobre la pobresa a Catalunya, a petició del PSC, ICV-EUiA i la CUP. Tot i la seva insistència, però, les entitats socials que coneixen el problema de primera mà no hi podran intervenir.

Els portaveus dels tres grups parlamentaris que van demanar el ple monogràfic -Pere Navarro, Joan Herrera i David Fernández- van rebre ahir en una sala del Parlament els representants d’una trentena d’entitats, en un acte obert al qual també van assistir diputats d’altres partits. A més de queixar-se per l’exclusió del ple, les entitats van reclamar a la cambra que afronti el problema de la pobresa. “És el moment que el Parlament de Catalunya miri la realitat”, demanava Lluís Rabell, president de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB). “Cal fer un pas endavant i deixar de repetir aquest mantra, que estem obligats a lluitar contra la pobresa”, afegia Jaume Clupés, president de la Federació d’Entitats d’Atenció a la Infància (Fedaia). Una de les al·lusions més directes a la Generalitat la va fer, precisament, una assessora del president. Teresa Crespo, presidenta de la federació d’Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS) i del Consell Assessor de Polítiques Socials i Familiars (Capsif), va assegurar que “el Govern és qui té la paraula” i va demanar “un acord de país per lluitar contra la pobresa”. El departament de Benestar Social i Família fa temps que treballa en un pacte nacional, i el 5 de febrer va presentar a les entitats la seva proposta. “El pressupost ens va semblar clarament insuficient”, deia ahir Sonia Fuertes, també representant d’ECAS.

Garantir uns ingressos mínims

Els problemes concrets en àmbits com l’ocupació, la pobresa energètica, la infància o la gent gran van centrar les intervencions d’ahir. Moltes van coincidir, això sí, en la necessitat de garantir uns ingressos mínims als que tenen més dificultats. “Hem de tenir una renda mínima, es digui com es digui”, reclamava Maite Selva, treballadora social. La possibilitat més factible a curt termini és la reforma de l’actual renda mínima d’inserció (RMI). Com va recordar Àngels Guiteras, presidenta de la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social, a aquesta reforma “ja s’hi havia compromès el Govern”.

L’opció més ambiciosa és la que proposa la iniciativa legislativa popular (ILP) per una renda garantida de ciutadania. Sixte Garganté, portaveu de la comissió promotora, va recordar que han aconseguit 121.000 firmes “per obligar el Parlament a regular-la”, cosa que és “un dret reconegut no subjecte a disponibilitat pressupostària”. En el ple, però, la falta de pressupost serà un dels arguments més repetits.