BARCELONAL'aerolínia irlandesa Ryanair, fundada el 1985 per Tom Ryan, és el vaixell insígnia del low cost a Europa. No para de reinventar-lo dia rere dia. I, per fer-ho, no dubta a creuar el que d'altres consideren línies vermelles. La ultraagressivitat comercial i el menyspreu sistemàtic per la competència li ha valgut l'enemistat del sector. La polèmica està gravada a l'ADN de la low cost , però es pot dir que no en fa un ús gratuït. Tot té un sentit econòmic.
Per exemple, les campanyes en què va utilitzar la imatge de la reina Sofia, el matrimoni Sarkozy-Bruni i Silvio Berlusconi van fer que els mitjans de comunicació parlessin de la companyia sense haver de fer una elevada inversió publicitària. No en va Ryanair va ser l'any passat una de les poques empreses que van obtenir beneficis a Europa. Va guanyar 503 milions d'euros i va facturar 4.325 milions d'euros en transportar 75,8 milions de passatgers.
Quan l'aerolínia presidida per l'histriònic Michael O'Leary va irrompre a Espanya el 2002 a través de Girona, va amenaçar d'arrabassar a l'aleshores totpoderosa Iberia el lideratge del mercat espanyol, una promesa que va fer riure més d'un. Avui dia, Ryanair és domina absolutament el rànquing espanyol. Entre gener i juliol d'aquest any ha transportat 20,5 milions de viatgers a Espanya, 8 milions més que Iberia.
Model de negoci
L'estratègia de negoci es basa en un control espartà dels costos. Els seus bitllets només es comercialitzen a través d'internet, els avions estan més hores a l'aire que els de la resta de companyies (12 hores al dia) i el preu dels bitllets -inassumibles per la competència- no inclou serveis que l'empresa s'encarrega de cobrar a part, com el pagament amb targeta de crèdit o la impressió de la targeta d'embarcament al taulell de facturació. Un dels autèntics puntals del model de Ryanair és l'operació en aeroports secundaris, fet que permet estalviar temps en l'operativa i, encara més important, cobrar sucoses subvencions de les administracions locals.
