Jo també m’abstindré (de fer comentaris)

DIVENDRES, Soraya Sáenz de Santamaría, vicepresidenta del govern espanyol, va demanar a Duran que reconsiderés l’abstenció de CiU a la llei exprés de relleu reial, va dir que no es podien barrejar debats, i acte seguit va barrejar debats al·legant que aquell dia mateix -plop, que diria l’Ot, el bruixot- ella portava 11 milionets d’euros per a Catalunya. Aplaudiments. 11 milionets d’euros per rebaixar peatges. S’ha de ser desagraït per no deixar-se suggerir un vot institucional i d’estabilitat a canvi d’11 milions d’euros, és trist que t’ho hagin de venir a dir de forma tan poc subtil. 11 milions d’euros, i encara no els hi votes la llei. Soraya dóna lliçons de respecte institucional mentre et refrega per la cara onze -sí, sí, 11- milions d’euros. Onze. Ningú no la pot acusar de comprar-te, perquè els diners no són d’ella, són teus. I ningú pot considerar obscè el suborn, perquè és ridícul. Ni et pots queixar que et volen comprar per un plat de llenties, perquè al costat dels milers de milions en AVEs que no van enlloc ni transporten ningú, al costat de les escandaloses autovies de Madrid rescatades, al costat dels 16.000 milions de dèficit fiscal, onze milionets no arriben ni a molles, no és ni una propina, ho devia portar en un sobre. S’ha de tenir la pell fina per ofendre’s per les seves paraules, el que va dir no era cap atemptat a la dignitat. Era el següent. No ens va faltar al respecte perquè quan dius això és que ja no en tens cap. Per això ja veieu que jo també m’he abstingut... de fer cap comentari.