Estancament en drets a Catalunya

El Síndic de Greuges assenyala 10 reptes pendents en l’àmbit de la infància

El síndic de greuges, Rafael Ribó, va lliurar ahir a la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, el seu informe anual sobre els drets de l’infant a Catalunya, coincidint amb la commemoració dels 25 anys de la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de l’infant. L’informe assenyala els deu grans reptes pendents en l’àmbit de la infància.

Segons Maria Jesús Larios, adjunta per a la defensa dels drets dels infants del Síndic de Greuges, el balanç general d’aquest últim informe anual és que s’ha produït un “estancament”. Bernat Albaigés, assessor del Síndic, detalla que els deu reptes pendents tenen un problema transversal: “L’origen social encara condiciona massa”.

1. No es garanteix el seu dret a ser escoltats

L’informe denuncia que després d’un quart de segle “els serveis que atenen els infants no han interioritzat el canvi de paradigma que implica la Convenció” sobre el dret dels infants a ser escoltats. L’adjunta per a la defensa dels drets dels infants del Síndic de Greuges lamenta que moltes vegades “ni es planteja” la possibilitat de tenir en compte el que pensa l’infant. “Això no vol dir fer el que digui”, matisa.

2. Segueixen faltant famílies acollidores

Segons les dades del departament de Benestar Social i Família, el 38,5% dels infants en protecció de la Generalitat viuen en un centre residencial. Un percentatge, segons Maria Jesús Larios, “molt elevat en comparació amb altres països europeus”, en què hi ha més infants en protecció de l’administració que viuen amb famílies acollidores. L’evolució en l’última dècada, a més, ha sigut negativa. L’any 2004 el 30,5% vivien en un centre residencial.

3. No es detecten les negligències

L’adjunta per a la defensa dels drets dels infants del Síndic subratlla que encara hi ha molta feina a fer per “conscienciar de la necessitat de detectar qualsevol signe” de maltractament dels infants. “Estem detectant els casos més extrems, però no les negligències”, detalla Maria Jesús Larios. Fins i tot hi ha casos en què els professionals no es creuen la versió dels infants.

4. Retrocedeix la inclusió de la discapacitat

Sobre la inclusió d’infants amb discapacitat, el Síndic lamenta la “saturació” dels serveis d’atenció, a més d’una reculada de la inclusió a l’escola. El curs 2012-2013 va baixar el nombre d’alumnes amb necessitats especials en centre ordinaris i va pujar el nombre d’alumnes en centres d’educació especial.

5. Mancances en el dret a la salut mental

La probabilitat de patir un trastorn mental en la població de 4 a 14 anys de classe social baixa és d’un 5,38%, més del doble que en la població de 4 a 14 anys de classe social alta. Aquesta situació empitjora per “les dificultats d’accés” a la xarxa pública de salut mental infantil i juvenil. En determinats centres hi ha llistes d’espera i en d’altres hi ha dèficits en la intensitat del tractament.

6. Cal una renda garantida contra la pobresa

L’informe constata que el nombre de beneficiaris menors de 16 anys de la renda mínima d’inserció va caure de 30.360 el 2011 a 19.258 el 2013. Després d’aquests dos anys de descens, el 2014 va tornar a pujar, però només en 4.000 beneficiaris. Encara queda lluny, doncs, del nivell de l’any 2011, tot i que les necessitats han crescut. El Síndic reclama una renda garantida per combatre la pobresa infantil.

7. Esforç pressupostari a la cua d’Europa

A Catalunya el conjunt d’administracions públiques només destinen l’1% del PIB a polítiques de protecció social adreçades a infància i família. Un esforç pressupostari que se situa lluny del global a Espanya, amb un 1,4% del PIB, i a la cua d’Europa. La mitjana de la Unió Europea és del 2,2% del PIB.

8. Falta d’equitat del sistema educatiu

El Síndic alerta que “malgrat el reconeixement del dret a la igualtat d’oportunitats en educació, a la pràctica el sistema educatiu no és capaç de corregir suficientment les desigualtats socials d’origen”. Ho demostra, per exemple, que la taxa d’escolarització als 17 anys té una correlació molt gran amb el nivell d’estudis dels pares.

9. La segregació escolar es manté

La llei d’educació de Catalunya preveia que s’establissin nivells de concentració màxima dels alumnes amb necessitats educatives específiques. Aquest article, però, no s’ha desenvolupat, i la segregació escolar s’ha mantingut. El curs 2006-2007 hi havia 72 escoles amb més d’un 50% d’alumnat estranger, i el 2011-2012 havien pujat fins a 78.

10. Desigualtats en l’accés al lleure

En l’accés a les activitats de lleure, l’informe del Síndic també constata que hi ha un problema de desigualtat segons la classe social dels pares. La diferència en la participació és de més de 30 punts. Demana “que es desplegui normativament el dret dels infants al lleure educatiu en condicions d’igualtat”.

Més continguts de