El Govern blinda l'administració local catalana

Barcelona"Hi haurà un abans i un després per al règim local a Catalunya". Amb aquest ànim, expressat a l'ARA pel director general de Cooperació i Coordinació de l'Administració Local de la Generalitat, Joan Cañada, el Govern té previst aprovar demà l'avantprojecte de llei de governs locals perquè en comenci la tramitació parlamentària. L'aprovació arriba quatre dies després que l'Estat aprovés la seva reforma local, que entra en contradicció en diversos aspectes amb la norma catalana que emana de l'Estatut. La llei pròpia, doncs, ha d'esdevenir l'arquitectura legislativa en matèria d'administració local a Catalunya, però també l'eina de blindatge legal davant la reforma estatal que rebutgen tant la Generalitat com les entitats municipalistes.

Més enllà, però, de buscar el blindatge legal de les competències exclusives de la Generalitat en aquest àmbit -el Govern recela del compromís del govern espanyol de respectar les competències que fixa la norma catalana-, la llei neix per "la necessitat de simplificar les estructures administratives, eliminar duplicitats i garantir l'estabilitat pressupostària" dels governs locals, tal com proclama el text de l'avantprojecte de llei, al qual ha tingut accés l'ARA. Explicita la divisió competencial de cadascun dels nivells d'administració local -municipi, comarca, àrea metropolitana o vegueria- en un intent d'ordenar una estructura regida ara per múltiples lleis.

La norma catalana explicita que pretén "harmonitzar" els principis d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera amb el d'autonomia local. Encara més, a criteri de Joan Cañada, la llei s'ha d'entendre com un "reconeixement" al món local en la mesura que és aquest nivell d'administració el que ha estat "més ben gestionat" en termes d'estabilitat pressupostària i prestació de serveis. Ara bé, també és cert que té elements de sobreestructuració que en recomanen la racionalització.

Avaluació a partir de la qualitat

La llei introdueix el criteri de "qualitat", a més del financer, com el principi bàsic d'avaluació dels serveis obligatoris dels municipis. Per això, els obliga a avaluar cada quatre anys la qualitat dels serveis que presten. Serà un reglament consensuat amb les entitats municipalistes el que fixarà els criteris d'avaluació. Quan no s'assoleixin els estàndards de qualitat, la llei fixa que "la seva gestió es podrà atribuir" a algun dels ens supramunicipals, "amb audiència del municipi afectat". Inclou una disposició que dóna al Govern un termini de dos anys per aprovar un "programa de reforma del mapa municipal" que recomanarà "d'acord amb aspectes geogràfics històrics, econòmics i socials" les agrupacions "voluntàries" de municipis "més aconsellables". El programa concretarà els incentius per a les fusions.

Els arquitectes de la nova llei preveuen que en relació a l'actual estructura de l'administració local catalana, la plena aplicació de la llei comportarà una reducció del sector públic local -entre ens, empreses públiques i entitats municipals- d'entre el 25% i el 30%. Amb la despolitització d'ens com els consells comarcals, que amb la nova legislació esdevindran òrgans de cooperació i coordinació intermunicipal i veuran substituïts els plens polítics pels consells d'alcaldes, s'arribaran a eliminar fins a un miler de càrrecs públics remunerats. A més, on es constitueixin àrees metropolitanes desapareixeran o seran reduïts a la mínima expressió els consells comarcals. En el cas de Barcelona, s'explicita la desaparició del consell comarcal del Barcelonès, i la modificació dels del Baix Llobregat, el Maresme i el Vallès Occidental, sobre els quals, però, la llei deixa clar que "mantenen les seves identitats i territorialitats".

Sigui com sigui, el text -que explicita el reconeixement a les singularitats de la Carta Municipal de Barcelona i l'autogovern de l'Aran- integra sota una mateixa regulació tot el sector local català, incloses les vegueries, l'òrgan d'estructuració territorial històric del país. En una primera fase, per esquivar les limitacions legals espanyoles, només es crearan quatre vegueries, que substituiran les diputacions provincials. El Govern defensa que és més que un simple canvi de nom, perquè per primer cop assumeix i regula aquest nivell d'administració. La conversió de les diputacions, però, quedarà per a una segona fase d'aplicació, després de les municipals del 2015.

La memòria econòmica que acompanyarà la llei fixa el valor de l'estalvi que pot generar la transformació del mapa local en una xifra d'entre 600 i 1.000 milions. No només per la via d'eliminar despeses, sinó també per l'estalvi mitjançant la cooperació dels diferents nivells d'administració local i l'economia d'escala.