Holanda no renuncia (del tot) a Europa

El xenòfob i euroescèptic neerlandès Wilders queda tercer, segons els sondejos a peu d’urna

El xenòfob holandès Geert Wilders intentava arrencar els últims vots amb un acte simbòlic a Brussel·les dos dies abans de tancar la campanya. Es va desplaçar fins a la capital comunitària per retallar amb unes tisores una bandera europea, una metàfora de la seva idea preferida quan parla del club comunitari: Holanda ha de sortir de la Unió Europea. Gestos com aquests no li han fet guanyar tants vots com esperava. Segons les enquestes a peu d’urna que va fer públiques ahir la televisió pública Nos, el partit de Wilders només hauria aconseguit ser la tercera força més votada.

Holanda i el Regne Unit van ser ahir els primers estats membres a votar als comicis europeus. No es publicarà el recompte de vots oficials fins diumenge, però, tenint en compte el resultat del sondeig de Nos, a Holanda la formació de Wilders, el Partit per la Llibertat (PVV), ha aconseguit un 12,7% dels vots, una xifra que li donaria tres escons. En perd un en relació a les eleccions europees del 2009, el moment de màxima popularitat d’aquesta formació d’extrema dreta. Fins diumenge, però, no es podrà confirmar la pèrdua de l’escó. De fet, les últimes enquestes d’intenció de vot li atorgaven entre un 14% i un 16% dels vots, una xifra que li permetria conservar o fins i tot augmentar els escons i, sobretot, ser el partit més votat del país.

Victòria dels conservadors

Amb tot, finalment, els ciutadans holandesos podrien haver votat majoritàriament per formacions europeistes. Les enquestes a peu d’urna donen la victòria de les eleccions als democristians amb un 15,4%, tot i que obtenen quatre punts menys que el 2009, i queden pràcticament empatats amb el partit revelació dels comicis, els liberals progressistes, D66. Aquest partit de centreesquerra, el més europeista de les formacions holandeses, obté -sempre segons les enquestes a peu d’urna- un 15,3%, una xifra amb què es converteix en la segona força més votada al davant de Wilders. La seva progressió és espectacular: els D66 van quedar en cinquena posició el 2009.

El gran perdedor de les eleccions holandeses és el partit liberal conservador del primer ministre, Mark Rutte. Si es confirmen els sondejos, el VVD de Rutte s’haurà de confirmar amb la quarta posició. Tampoc hi hauria bons resultats per als partits socialdemòcrates: el Partit Socialista d’Holanda queda en cinquena posició.

Holanda va estrenar ahir les eleccions però ho va fer amb poc entusiasme. A les 13.30 h, segons l’única dada real que va oferir el govern del país, només havien votat el 15% dels electors, un punt menys que a les últimes eleccions europees. El 2009 Holanda va ser el soci europeu que va registrar més abstenció, per sobre del 60%. L’executiu de Rutte no va oferir ahir la xifra final de participació però, amb la dada del migdia, no és difícil endevinar que Holanda tornarà a ser dels socis amb una participació més modesta.

Victòria del UKIP

Al Regne Unit no es van fer públics els sondejos a peu d’urna i, com a Holanda, els resultats no es coneixeran fins diumenge -la normativa electoral els hi obliga- però les enquestes d’intenció de vot auguren una victòria del Partit per la Independència del Regne Unit (UKIP), liderat per l’euroescèptic Nigel Farage, amb gairebé el 30% dels vots i fins a 24 eurodiputats, 11 més que els que té actualment.

“Si guanyem les eleccions europees, les coses mai tornaran a ser iguals”, va advertir ahir Farage, un dels eurodiputats que en aquesta legislatura ha demostrat amb més ímpetu la seva eurofòbia i les seves idees contra la immigració. Les enquestes situen el UKIP al davant dels laboristes, que quedarien segons, i del partit conservador de David Cameron, que, tot i prometre un referèndum sobre la permanència britànica a la UE per captar el vot euroescèptic, quedaria tercer.

Wilders es desmarca de Le Pen sobre l’Ebola

El líder del partit xenòfob i euroescèptic holandès PVV, Geert Wilders, es va desmarcar ahir del comentari del seu aliat polític, el francès Jean-Marie Le Pen, que dimecres va dir que el virus d’Ebola podia acabar amb el problema de la immigració a tot Europa. “No hi estic d’acord. Penso que és un comentari ridícul”, va dir Wilders als periodistes just després de votar en un col·legi electoral de l’Haia per a les eleccions europees. El seu partit i el Front Nacional, que ara lidera Marine Le Pen, filla de Jean-Marie Le Pen, han acordat compartir grup a l’Eurocambra si obtenen prou eurodiputats. “Me n’alegro, que sigui Marine Le Pen i no ell qui estigui al capdavant del Front Nacional”, va afegir. Le Pen pare va desfermar la polèmica dimecres quan va dir, en un míting de la seva filla, que el virus d’Ebola podia acabar amb el fenomen de la immigració “en tres mesos”. Després va intentar treure-hi ferro dient que era una “observació demogràfica”.

Més continguts de

El + vist

El + comentat