12-O, LA CONCENTRACIÓ A BARCELONA

L’unionisme no pot mantenir el pols

La convocatòria reuneix menys assistents que altres concentracions similars, tot i que la Guàrdia Urbana compta fins a 38.000 persones

Era una jornada en què s’havia de fer sentir la “majoria silenciosa” de catalans contra el procés sobiranista. La gran data en què l’unionisme havia de replicar l’èxit inqüestionable de la V de l’11 de setembre. La resposta de la ciutadania en l’acte en defensa de la unitat d’Espanya celebrat ahir a Barcelona, però, s’ha desinflat respecte a les dues edicions anteriors, malgrat l’escenari d’una consulta sobiranista formalment convocada en un horitzó de menys d’un mes. L’acte l’organitzava per primer cop Societat Civil Catalana (SCC), que no va omplir la plaça Catalunya ni oferint autobusos gratuïts. Les úniques dades de participació que es van fer públiques van ser les de la Guàrdia Urbana, que va xifrar el seguiment en 38.000 persones, 8.000 més que l’any passat. Si es comparen les imatges aèries amb les de les últimes dues edicions, però, en la jornada d’ahir es veuen més clarianes al centre de la plaça i menys gent als laterals. SCC va preferir no entrar en la guerra de xifres i no va oferir una dada pròpia d’assistents. En les anteriors edicions, Som Catalunya Somos España -la plataforma que les va organitzar- va fixar la participació en 160.000 persones el 2013 i en 100.000 el 2012.

L’acte polític va començar amb un “Bienvenidos al acto de Sociedad Civil Catalana por la España de todos ” que va aixecar els aplaudiments dels concentrats. Sota l’escenari i a primera fila hi havia la plana major del PP, de C’s i d’UPyD, els tres partits que obertament van donar suport a l’acte. Tot i això, també hi van assistir militants de partits d’extrema dreta com Vox i Plataforma per Catalunya carregats amb vistoses pancartes. Feta la benvinguda es va projectar un documental en què quatre cares conegudes -els socialistes Josep Borrell i Marina Subirats, el catedràtic d’economia aplicada Francesc Granell i el president de Barcelona Meeting Point, Enrique Lacalle- defensaven la unitat i la pluralitat d’Espanya.

Tanmateix, els discursos des de l’escenari els van monopolitzar els dirigents de SCC. Els seus arguments recurrents eren les acusacions als independentistes de projectar una suposada superioritat moral, l’exaltació de la identitat espanyola i l’acusació a les institucions d’haver forçat el procés a través de l’adoctrinament. Les intervencions igualment alimentaven la idea que una “majoria silenciosa” està començant a alçar la veu a Catalunya a favor de la unitat amb Espanya, tot i que el cert és que ahir no es va veure al carrer. “Espanya és nostra i els catalans no volem renunciar-hi”, va asseverar el president de SCC, Josep Ramon Bosch, que creu que la independència faria els catalans “més pobres, més irrellevants i menys lliures”.

Supremacia independentista

Una idea en què també va incidir el vicepresident primer de l’entitat, Joaquim Coll, un dels intel·lectuals de referència del PSC, que va etzibar: “Creure que els catalans ho farem millor sols és un pensament entre supremacista i naïf”. Sigui com sigui, no va entrar a comentar els arguments a favor o en contra de la independència, ja que precisament rebutja obrir un debat que “no té cap raó moral o política”. “El dret a decidir intimida o coacciona”, va arribar a denunciar Coll.

La majoria dels concentrats s’amagaven del sol sota paraigües de colors vermells i grocs repartits per la mateixa organització i que inicialment havien de servir per protegir-se de la pluja que anunciaven les previsions meteorològiques. Entre ells hi havia nombroses famílies, algunes de les quals portaven la mateixa samarreta amb missatges com: “Orgullós de ser català, orgulloso de ser espanyol ”. Els més joves van optar per embolicar-se el cos amb la bandera espanyola i alguns d’ells portaven pancartes en què reclamaven un país “plural i lliure” o denunciaven que “un divorci és un mal negoci” o que el Barça ha de ser “de tots” després que el club hagi donat suport a la consulta.

Com sol passar en la majoria de casos, els més petits no paraven de fer preguntes als seus pares. “Què vol dir plural?”, li va preguntar una de les nenes a la seva mare. La resposta va ser clara: “Que és de tots”. En un moment de l’acte, aturats, llicenciats, treballadors o ciutadans espanyols d’origen estranger -tots anònims- van passar per l’escenari per defensar la unitat d’Espanya. Entre testimoni i testimoni s’onejaven les nombroses banderes espanyoles que es barrejaven amb les senyeres i banderes europees. La més gran -d’uns 50 metres de llargada i 5 d’amplada- va ser una senyera cosida amb una bandera espanyola desplegada en un lateral de la plaça. Tot i que l’organització va donar consignes clares que no volia l’exhibició de logotips de cap partit, entre els manifestants es va poder veure alguna bandera del Partit Popular i samarretes del color blau distribuïdes pels populars en el marc de la seva pròpia campanya unionista.

Tipa de sentir-se “fatxa”

La jornada va ser un clam contra el procés sobiranista, però sobretot contra Artur Mas, de qui els assistents van demanar la dimissió en diverses ocasions. “Estic tipa de sentir, per culpa dels partits independentistes, que sóc fatxa o feixista. Jo el que sóc és espanyola”, explicava la Marta, una barcelonina de 32 anys, mentre li preguntava a la seva parella quan sonaria l’himne espanyol. “El posaran, no?”, preguntava insistentment. L’esperat moment va arribar just al final de l’acte. Els milers de persones van començar a entonar la melodia i quan va sonar l’última nota van cridar: “ Viva España! ” El clàssic “ Yo soy espanyol ”, de fet, ja havia sonat diversos cops durant l’acte polític, però amb menys força que en convocatòries prèvies aquest mateix dia.

Més continguts de

El + vist

El + comentat