Rajoy qüestiona el lideratge de Mas: “No sé qui mana”
El president espanyol ofereix diàleg però dubta que el Govern controli el procés
MadridDel procés en favor del dret a decidir, a Madrid costa d’entendre’n dues característiques: la transversalitat i, sobretot, que l’impulsi la ciutadania. Aquest segon element el va admetre ahir el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, en una frase que volia ser un dard enverinat al president de la Generalitat, Artur Mas: “No sé gaire bé qui mana allà”, va dir, en una conversa informal durant la recepció reial pel Dia de la Hispanitat.
Mentre que en un article al diari El País, oferia bastir “ponts de diàleg”, a l’acte del Palau Reial qüestionava la força i el lideratge del seu interlocutor, amb qui, segons va afirmar, no es veu des de la reunió que van mantenir a la Moncloa a finals de juliol. Fonts del Govern li van respondre que, en una societat democràtica, qui mana és la ciutadania. El president de Catalunya lidera i pren decisions per mandat de les urnes i del Parlament, afirmen. Per la Generalitat, això hauria de ser obvi a ulls de qui estigui fermament compromès amb la democràcia.
Converses amb condicions
En converses privades, l’entorn de la Moncloa fa temps que dóna per amortitzat políticament Mas i dubten que pogués convèncer l’ANC si s’arribés a un eventual pacte entre les dues parts. CiU, però, ha deixat sempre ben clar que qualsevol proposta ha d’incloure el dret a decidir, una qüestió de sobirania que ni el PP ni el PSOE estan disposats a negociar.Rajoy és conscient que la distància, ara per ara, sembla insalvable. Sense càmeres ni micròfons davant, es va mostrar obert a veure’s amb Mas per parlar sempre, però, que sigui “per a alguna cosa”. Es tracta del mateix plantejament que fa amb la proposta de reforma constitucional que defensen els socialistes. La premissa del president espanyol és que, si no hi ha uns objectius clars abans de començar, no val la pena posar-se a negociar.
Madrid veu altres obstacles al diàleg. El més important, la consulta prevista per al 9 de novembre. El cap de l’executiu va insistir ahir que els partits sobiranistes li han imposat “pregunta i resposta” en una cita amb les urnes que, sigui com sigui, considera incompatible amb la Constitució. A la capital espanyola, tothom dóna per fet que, si s’ha de moure alguna fitxa en el tauler de joc, serà després d’aquesta data. “Tot porta el seu ritme”, va admetre Rajoy, i ell, va dir, procura respectar-lo. Se sent “en forma” per afrontar els mesos que vénen i no perd de vista el que passa a Catalunya. La Moncla, que manté els canals de comunicació oberts amb la Generalitat pels temes de gestió diària, fa temps que espera que la unitat sobiranista implosioni. No tothom comparteix aquesta estratègia. En una altra conversa informal, la presidenta de la Junta d’Andalusia, la socialista Susana Díaz, va alertar els populars que, si el procés acaba amb unes eleccions plebiscitàries, l’Estat tindrà un “problema”. Va afegir: “I no sé si està preparat”.
Generositat i lleialtat
Aprofitant que ahir era una data simbòlica a Espanya, Rajoy va publicar un article en què posava l’accent en la necessitat de trobar vies d’entesa amb Catalunya. Va reclamar a Mas, sense citar-lo, que abandoni “imposicions i desafiaments” i explori solucions que passin per “més i millor integració”. Per això, insta la classe política a “impulsar l’esperit de moderació” -una de les crítiques que els conservadors fan sovint a CiU- i combinar “generositat i lleialtat”. Ara bé, també va deixar clar que “el camí de la concòrdia és el diàleg i la llei”.
Més enllà del debat jurídic, va enviar un missatge a la societat catalana: promet, superada la crisi, “un projecte de país revitalitzat i obert, il·lusionant i generós”.
Una desfilada militar de 800.000 euros
Felip VI va presidir ahir per primera vegada la tradicional desfilada militar que, cada 12 d’octubre, es fa al centre de Madrid. Com ja és habitual no hi van ser els presidents de Catalunya, Artur Mas, i del País Basc, Iñigo Urkullu. L’asturià Javier Fernández, del PSOE, tampoc va assistir-hi per qüestions d’agenda. Aquest any el cost de l’acte va ser de 800.000 euros, segons el ministeri de Defensa, enfront dels 750.000 del 2013. Aquesta xifra no inclou la demostració aèria que s’ha reprès enguany, després d’haver-se suspès les tres últimes edicions per motius d’austeritat. Els diners que costa aquesta exhibició surten dels pressupostos de l’exèrcit de l’aire i de la celebració del seu 75è aniversari. Ahir van ser 3.000 militars (400 més que l’any passat) els que van desfilar des de la plaça de l’estació d’Atocha a la de Colón. Per primer cop s’hi va poder veure la bandera del Marroc. A la tribuna d’autoritats hi havia, entre d’altres, els ministres, menys el d’Economia, Luis de Guindos, de viatge oficial. La responsable de Sanitat, Ana Mato, qüestionada per la gestió de la crisi de l’Ebola, va estar al centre de totes les mirades. Per primera vegada hi va assistir Pedro Sánchez com a nou secretari general del PSOE. També hi era el president del Tribunal Constitucional.
