POLITÒLEGBona part del debat públic i polític sobre les retallades i la política d'austeritat s'ha limitat a la discussió sobre si s'havia de retallar o no. Hem sentit llargues discussions sobre si s'havia de posar l'ajust pressupostari en primer pla, per davant de polítiques d'estímul econòmic per la via de la despesa pública, o no. Tot i que aquest debat és important, es queda en la superfície i emmascara una altra qüestió molt rellevant: la del repartiment de les càrregues. La discussió sobre quines partides es retallen i quines es preserven és menys explícita i, en canvi, és fonamental.
Sovint es diu que els governs europeus apliquen programes d'austeritat tant si són de dretes com si són d'esquerres, però és menys habitual entrar en el detall de quines mesures de reducció del dèficit es prenen. I en aquesta qüestió hi ha més marge per al debat, ja que les diferents alternatives tenen conseqüències sobre la distribució dels recursos entre grups socials. No és el mateix retallar despesa que apujar impostos, ni aplicar les retallades sobre l'ensenyament en lloc de les pensions o prioritzar la pujada de l'IVA enfront de la de l'IRPF.
Quan es demana a la població quines mesures no aplicarien en cap cas, les prioritats socials emergeixen amb claredat: la preservació del sistema sanitari i, a una certa distància, l'educatiu, són les línies vermelles per a una majoria substancial de la població. Les pensions també són intocables per a més de la meitat dels enquestats, tot i que se situen 10 punts per sota de l'ensenyament i 20 punts per sota de la sanitat.
En canvi, les pujades d'impostos són menys impopulars, especialment la de l'IRPF. Així, mentre que un 27% dels enquestats diuen que no pujarien l'IVA en cap cas, només un 16% trien l'IRPF com una de les seves línies vermelles. Sembla, per tant, que la tolerància davant les pujades d'impostos és més àmplia per als impostos progressius, que graven més els grups de renda més alta, que no si es tracta de taxes iguals per a tothom, com l'IVA. Finalment, un de cada cinc enquestats diu que no apujaria l'edat de jubilació sota cap concepte, mentre que només un 10% tria les opcions de rebaixar el sou o acomiadar funcionaris.
Així doncs, en contra del tòpic, en el context actual sembla que la societat catalana s'oposa amb més fermesa a la retallada de la despesa social que no als increments d'impostos. Però més enllà de la superfície, una mirada més atenta a les dades ens mostra patrons interessants. Per exemple, veiem com els votants del PP són els que menys trien les retallades a l'ensenyament com una de les seves línies vermelles (un 44% enfront del 66% global), mentre que són el grup que més prioritza el manteniment de l'edat de jubilació o les pensions. És una pauta congruent amb la composició d'edat del seu electorat, ja que el PP és la formació catalana amb uns votants més envellits.
En l'altre extrem, trobem els votants d'Esquerra Republicana i Iniciativa per Catalunya, que és mostren molt més tolerants que la resta davant d'una eventual pujada de l'IVA, mentre que -especialment els d'Iniciativa- són especialment contraris a acomiadar funcionaris. Tanmateix, tot i que s'oposen més que els altres electorats a la destrucció de llocs de treball al sector públic, són menys intolerants que la resta amb possibles noves rebaixes de sou als funcionaris.
Però més enllà d'aquests casos, és interessant comprovar que no hi ha diferències molt grans entre els votants dels diferents partits en les seves preferències sobre les mesures d'ajust que no s'haurien de prendre en cap cas. Altres factors són més rellevants per explicar per què uns ciutadans trien unes línies vermelles i d'altres optarien per preservar altres partides. L'edat, per exemple, és un factor important: com podríem esperar, les retallades en educació són especialment impopulars entre els sectors més joves, tant en els que estan en edat d'estudiar com entre els que poden tenir fills en edat escolar. Així, entre els menors de 50 anys hi ha al voltant de tres quartes parts que trien no retallar en educació, mentre que aquesta xifra baixa fins al 59% per a la franja 50-64, i al 51% per als majors de 65 anys.
La torna la trobem en les preferències sobre les pensions. El 64% dels majors de 65 anys -i el 57% dels majors de 50- s'oposarien en tot cas a rebaixar les pensions, mentre que només el 37% dels joves menors de 34 anys trien les pensions com una de les seves tres línies vermelles.
El fet que els sectors socials d'edat més avançada siguin els més contraris a abaixar pensions, juntament amb el fet que aquest grup social sigui un dels principals blocs de suport electoral del PP, pot explicar que, mentre que l'ensenyament, les polítiques de natalitat i la sanitat han patit fortes retallades, les pensions han quedat fins ara relativament al marge de l'ajust, fins i tot les més elevades. El govern Rajoy ha preferit afectar els interessos de la població més jove a canvi de preservar la renda dels pensionistes, una opció que reflecteix un clar càlcul electoral. En aquest sentit, els últims resultats electorals a Galícia, una comunitat autònoma especialment envellida, sembla que avalen aquesta estratègia que el PP ha aconseguit preservar fins ara.
Una altra variable que ens ajuda a explicar les diferències en les prioritats és la de la situació laboral. Empresaris i autònoms es mostren especialment inflexibles amb la possibilitat d'apujar impostos. El 40% d'aquest grup declara que no apujaria l'IVA en cap cas, mentre que en el conjunt de la població només el 27% tria aquesta opció com una de les seves línies vermelles. Per contra, els empresaris i autònoms no es mostren tan àmpliament inflexibles davant d'eventuals retallades de la despesa en sanitat o educació com ho són els estudiants, assalariats i aturats.
En definitiva, les dades mostren una distribució complexa de les preferències sobre quines mesures s'haurien d'evitar tant sí com no en el context actual de retallades. Les diferents alternatives tenen, totes, conseqüències sobre la distribució de recursos entre grups socials i, per tant, les prioritats no són innòcues. La ciutadania, segons apunten les dades, n'és clarament conscient i ho té en compte a l'hora de definir les seves prioritats. Els partits, en general, tendeixen a evitar aquest debat per no fer evident que les seves tries perjudiquen uns grups socials més que uns altres, però el debat i els potencials conflictes, especialment entre generacions, són ben presents en l'opinió pública.
