Ara Premium 27/05/2014

ERC considera encara innecessari ser al Govern

Els republicans, satisfets perquè el triomf va ser ajustat, lamenten que CiU utilitzés la figura de Mas

Roger Tugas
3 min

BarcelonaDiumenge a la nit l’Hotel Catalonia Rambles es va omplir de militants d’ERC. Volien gaudir del moment. 78 anys després havien guanyat unes eleccions. Cap dels presents hi era quan Lluís Companys, liderant el Front Popular a Catalunya, va arrasar a les eleccions a les Corts espanyoles i va aconseguir reinstaurar la Generalitat. Les bases estaven joioses, però la direcció exhibia una calculada contenció. Ahir feien el mateix. En públic evitaven els retrets a CiU i garantien estabilitat al govern de Mas en la mesura que segueixi complint el full de ruta pactat, que culmina, d’aquí cinc mesos, en la consulta per l’estat propi. L’alegria continguda s’explicava sobretot per la manera com s’havia produït el triomf. Alegria i res més. Els republicans no volen que la seva victòria impliqui cap petita o gran revolució, per exemple, en forma d’entrada del partit al govern.

Ahir al matí a la permanent i a la tarda a l’executiva es va fer la mateixa anàlisi: la federació nacionalista no té cap motiu per entrar en una dinàmica d’enfrontaments interns i d’inestabilitat, i menys per recular en el camí emprès des de les eleccions del 25 de novembre del 2012, després de les quals Artur Mas i Oriol Junqueras van tancar l’acord en què se sosté la governabilitat catalana. ERC considerava que la pujada de vots de CiU (100.000) i el descens de només mig punt en relació al 2009, a més del segon escó per a Unió, eren motiu de tranquil·litat. I aquesta anàlisi els portava a fer una segona lectura positiva. El resultat en conjunt és bo, els partits partidaris de la consulta surten reforçats i ERC puja a costa dels socialistes -singularment a l’àrea metropolitana- i no de CiU. L’estratègia d’erigir-se en el referent de l’esquerra nacional-que al seu dia va sustentar els tripartits i ara significa entendre’s amb sectors provinents de l’ala més catalanista del PSC- surt, segons fonts del partit, enfortida.

I això porta a una última consideració sobre l’entrada d’ERC al Govern. Mas i Junqueras van parlar ahir, però no sembla que les coses s’hagin de moure d’on són. Si més no per ara. Tal com van acordar l’un i l’altre per Nadal, i com va publicar l’ARA, l’entrada dels republicans al govern quedava ajornada sine die i s’emplaçaven a enterrar el tema fins al 9 de novembre. Ahir Junqueras va afirmar a TV3 que no s’ha parlat de compartir executiu, però que la voluntat d’ERC segueix sent “ajudar tant com sigui possible” per dos motius: perquè la seva és ara l’única suma possible al Parlament i perquè la gent “segueix confiant en ERC i en CiU”. Junqueras va fer notar que ells i els convergents representen “coses diferents” que s’entenen en els temes “cabdals”. Els republicans, doncs, consideren innecessari obrir el meló, si més no fins després del 9-N. Fan notar, a més, que si bé a ells ser al govern els podria suposar alguna incomoditat, a CiU també, ja que hauria de prescindir de quatre o cinc dels seus consellers, a més dels alts càrrecs corresponents. Junqueras va afirmar en el seu dia que si ERC entra a l’executiu ho farà per controlar conselleries de nova creació o vinculades al procés, com ara Hisenda, Exteriors i Governació.

En l’anàlisi de la campanya que ahir feien els republicans només hi havia un retret per a CiU: la utilització perjudicial per al procés que, segons ells, van fer els nacionalistes de Mas convertint les eleccions en un plebiscit al voltant de la seva figura, ja que és “posar-lo en risc”. Ha estat, per ells, un “error” que a mitjà termini port ser “letal”.

Un eurodiputat per a ERC

Però ahir el tema central eren les europees. Es va saber que l’alcalde de Caldes de Montbui, vicesecretari general de relacions internacionals d’ERC i secretari general de l’ALE, Jordi Solé, serà eurodiputat. Ernest Maragall va confirmar a l’ARA Bassas que deixarà l’escó a mitja legislatura d’acord amb el pacte entre NECat i els republicans, que situaran un dirigent seu a l’Eurocambra.

stats