RACISME, EL CONTROL DE LES XARXES
Ara Premium 21/05/2014

Interior afronta una allau de denúncies per incitació a l’odi

La comunitat jueva es querella contra cinc tuitaires per missatges antisemites

Lara Bonilla / Maria Ortega
4 min
DENUNCIAR L’ANTISEMITISME
 Representants de la comunitat jueva de Catalunya van portar ahir la denúncia a la Ciutat de la Justícia.

BarcelonaMilers de tuits sota sospita. La comunitat jueva de Catalunya s’ha plantat i, després de l’allau de missatges amb contingut antisemita difosos a Twitter relacionats amb la derrota del Reial Madrid contra el Maccabi de Tel Aviv a la final de l’Eurolliga de bàsquet, ha presentat una denúncia col·lectiva contra el que considera una clara incitació a l’odi i una mostra d’antisemitisme. En concret, la denúncia a la qual donen suport diferents entitats es dirigeix a cinc tuitaires que poden ser identificats de manera fàcil, però es demana, també, que s’investiguin la resta de missatges amb contingut d’aquest tipus, molts amb el hashtag #putosjudíos. De fet, xifren en 17.692 els usuaris que van fer un tuit o un retuit amb aquesta polèmica etiqueta i missatges justificant l’Holocaust o expressant odi als jueus. A la denúncia, però, es recull aquesta xifra com l’audiència aproximada que va tenir el hashtag.

És la primera onada de queixes per textos difosos a les xarxes socials després que el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, anunciés, arran de l’assassinat de la presidenta de la Diputació de Lleó, que s’agreujarien els càstigs quan s’utilitzin les xarxes socials com a altaveu per a delictes d’incitació a l’odi. Fins ara, però, la persecució s’ha cenyit al cas que va motivar les declaracions: la mort de la popular Isabel Carrasco. I les denúncies amenacen de desbordar el ministeri.

Denúncia col·lectiva

Interior diu que es perseguirà l’antisemitisme a la xarxa

L’entitat Israel a Catalunya ja va denunciar fa unes setmanes la bandera nazi que onejaven els aficionats ultra del Reial Madrid durant la final de la Copa del Rei a Mestalla. Ahir aquesta entitat se sumava a altres associacions jueves i d’amistat amb Israel per formalitzar la denúncia dirigida al fiscal general de l’Estat i al fiscal especial del servei de delictes d’odi i discriminació de la Fiscalia Provincial de Barcelona contra els missatges antisemites que van inundar Twitter després del partit de bàsquet de diumenge. Preguntat sobre aquesta denúncia, Fernández Díaz sortia ahir al pas assegurant que es perseguirà qui faci comentaris racistes contra els jueus a la xarxa, i que no es descarta que hi hagi detencions.

Persecució

És poc habitual denunciar actituds antisemites a l’Estat

Denunciar actituds antisemites a l’estat espanyol és, segons el professor i sociòleg de la UB Xavier Torrens, “poc habitual”. “Perquè es parteix de la idea errònia que aquí no hi ha antisemitisme, i això és fals”, diu aquest sociòleg, que destaca que, en canvi, sí que es denuncien casos de racisme o d’islamofòbia. “I benvingut sigui que hi hagi entitats que comencin a denunciar”, afegeix. El president de la Comunitat Israeliana a Barcelona, Uriel Benguigui, recorda, de fet, que d’acord amb un estudi internacional, l’estat espanyol és el tercer país més antisemita.

Andreu Lascorz, president de l’Associació de Relacions Culturals Catalunya-Israel i hebraista, remarca, però, que a casa nostra és més adequat parlar d’israelofòbia que d’antisemitisme, perquè episodis com l’Holocaust fan que difícilment algú es declari antisemita, però, en canvi, diu que es detecten índexs elevats d’israelofòbia en persones que “potser no coneixen cap jueu ni la realitat isareliana, però es guien per un discurs segons el qual Israel és l’encarnació del mal per la vulneració de drets dels palestins”. L’ambaixador israelià a Espanya, Alon Bar, al seu torn, titllava ahir de “totalment inacceptables” els comentaris antisemites que van córrer per la xarxa la nit de diumenge.

Demanda de coherència

Decidir entre el model nord-americà i l’alemany

Pel que fa als límits en la llibertat d’expressió, Xavier Torrens recorda que hi ha el model nord-americà -en què la llibertat d’expressió preval sobre qualsevol altra consideració i “ni les institucions ni el dret penal ho canvien”- i l’alemany -en què hi ha limitacions, com ara la incitació a l’odi-. “I fins i tot la negació de l’Holocaust està penada”.

A l’Estat el problema, segons ell, és que el govern espanyol ha adoptat una actitud “incoherent” i ha aplicat el model nord-americà quan afecta els altres i l’alemany quan els afecta a ells. “Vénen a dir que els sembla molt greu que s’estigui insultant i amenaçant de mort arran del cas de Lleó, però ningú no ha mogut un dit quan s’ha qualificat de nazis polítics catalans”, denuncia.

També el portaveu del Govern, Francesc Homs, criticava ahir l’actuació del govern espanyol en la persecució a la xarxa. “Fa l’efecte que es pot dir qualsevol cosa excepte quan afecta el govern central”, lamentava. I, per això, tot i mantenir que endurir el Codi Penal per les manifestacions a les xarxes socials és un “error”, defensava que si “s’extralimita l’exercici de la llibertat d’expressió, s’extralimita en tot”.

Les xarxes socials, un repte

Els juristes estan en contra d’endurir aquests delictes

Juristes com Mercedes García Aran insisteixen, de fet, que no cal una reforma del Codi Penal per castigar delictes d’incitació a l’odi a la xarxa, ja que la “provocació per motius racials ja és delicte”. És cert, diu aquesta catedràtica de dret penal de la UAB, que les xarxes socials afegeixen publicitat al delicte, però, segons García Aran, no han de ser regulades a part. En el mateix sentit s’expressa Torrens: “Tant és el mitjà en què es fa. El problema és el que es diu. Tan penalitzable és dir que “s’ha de matar algú” al bar que a les xarxes socials”. Un repte afegit, segons García Aran, és la identificació dels autors dels comentaris. “Però en cap cas cal definir nous delictes per perseguir-ho”, afegeix. El sociòleg Xavier Torrens demana que es clarifiqui si apostem pel model nord-americà -en què és la societat civil la que castiga els comentaris xenòfobs però no el sistema judicial- o l’alemany. “El que no val és que ara hi hagi 5 casos que es persegueixin i 500 que no”, conclou.

Quart detingut per fer apologia de l’assassinat

Des de l’assassinat de la de la presidenta de la Diputació de Lleó, Isabel Carrasco, el 12 de maig, la policia ja ha detingut quatre persones per apologia de l’assassinat i el terrorisme a través de les xarxes socials. L’última, un jove de 20 anys, detingut a la localitat de Bellreguard (Safor) i que ahir va ser posat en llibertat provisional sense fiança. Dijous de la setmana passada un jove de 19 anys va ser detingut a Tavernes de la Valldigna (Safor) per un delicte d’apologia de l’assassinat. Divendres també van imputar una persona a Jerez de la Frontera (Cadis). I diumenge es va imputar un jove de 21 anys de Borriana (Plana Baixa).

stats