Una jornada amb urnes difícil d’impugnar per l’Estat

El marc legal que empararà la votació encara és una incertesa

Els detalls del procés participatiu es van fent públics amb comptagotes. El departament de Governació, amb Joana Ortega al capdavant, gestiona els preparatius del nou 9-N.

On es podrà votar?

Hi haurà 6.000 meses en 600

espais de la Generalitat

Es preveuen 600 espais de la Generalitat, sobretot instituts, on es podrà votar. Aquesta xifra descarta la votació en pobles petits, però els municipis de l’AMI ja han ofert la seva col·laboració per assegurar la votació a tot arreu. Governació s’ho mira amb cautela i apel·la a “estudiar bé els requisits i la seguretat” de tots els punts de votació, que es faran públics “properament”. En aquests espais hi haurà 6.000 meses, que repartiran els votants segons el codi postal del DNI i el primer cognom.

Quant personal cal?

Es necessiten 20.000 voluntaris, 3.000 dels quals funcionaris

Fan falta tres voluntaris per mesa, uns 20.000 en total, que s’encarregaran de registrar els votants. Entre 3.000 i 3.500 seran funcionaris que supervisaran la votació i donaran el vistiplau al recompte. Es podran inscriure a partir del dia 17 a la web del 9-N.

Com s’hi pot participar?

Amb un DNI que acrediti domicili català i els estrangers amb el TIE

El cens es farà al moment a través d’un sistema informàtic per evitar duplicacions. Podran votar els més grans de 16 anys amb domicili a Catalunya, segons el DNI. Els nouvinguts hauran d’acreditar el passaport i la targeta d’identitat d’estranger (TIE). Els catalans a l’estranger podran votar a les 14 delegacions del Govern amb el passaport i el registre de catalans a l’exterior.

Com es farà l’escrutini?

Les votacions s’allargaran quinze dies i no hi haurà vot anticipat

Es podrà votar durant els quinze dies següents al 9-N a les set delegacions territorials de la Generalitat. El 10 de novembre s’anunciarà el resultat, però el definitiu no serà públic fins dues setmanes després.

En quin marc legal?

La Generalitat és competent en matèria de participació ciutadana

El nou 9-N, segons fonts de Governació, s’empara en competències generals de l’Estatut. Una de les opcions que hi ha sobre la taula és utilitzar la part no suspesa de la llei de consultes, en concret en el títol III de processos participatius. A hores d’ara, però, “només el president” sap en quin d’aquests instruments es pot emparar el 9-N, afirmen. La llei de consultes defineix tres modalitats de participació: enquestes, audiències públiques i fòrums. Ara bé, d’acord amb la llei només les audiències “poden ésser generals” a tota la ciutadania. Les enquestes es dirigeixen a mostres representatives de la població i els fòrums a “un conjunt de ciutadans seleccionats per l’administració” que representin els afectats per la deliberació. Al marge d’aquestes vies, la llei de consultes també preveu fer ús d’altres processos de participació “existents o que es puguin crear”.

Qui ho controlarà?

Es crearà un òrgan per supervisar el procés de participació

Per vigilar el procés es crearà el Consell General de Participació Ciutadana, tot i que encara “està per determinar” qui i quants membres el formaran. Aquest nou òrgan adoptarà funcions de supervisió i serà similar a la Comissió de Control nomenada per fer la consulta suspesa. Ara bé, en aquest cas es vol evitar qualsevol impugnació del govern espanyol -l’Advocacia de l’Estat ja va portar al Tribunal Constitucional el nomenament dels membres de la Comissió- i és per això que fonts de Governació asseguren que no hi haurà “cap decret ni acte administratiu” per crear el Consell. De fet, Homs ja ho va dir ahir a RAC1: “Hauran d’identificar què impugnen, no hi ha cap acte que ens puguin desmuntar”.

Més continguts de