Ara Premium 23/02/2014

El mòbil a l’Àfrica, una arma de doble tall

Els dispositius han revolucionat el continent, però també són part del conflicte a l’est del Congo

Mariona Ferrer I Fornells
4 min

BarcelonaFa poc més d’una dècada, només el 2% o 3% de la població subsahariana tenia telèfon fix. Actualment, el 61% dels africans tenen accés a la telefonia mòbil, segons un informe de GSMA del 2013. “En zones rurals de Kènia hi ha millor cobertura que a Menorca”, explica a l’ARA Carlos Sebastián, l’autor de Subdesarrollo y esperanza en África. Les operadores mòbils s’han repartit el pastís de tot el continent i avui arriben on les infraestructures de l’estat no ho fan. “El mòbil ha revolucionat la informació i també s’ha convertit en una eina clau per al desenvolupament”, reflexiona a l’ARA Calestous Juma, professor de la Harvard Kennedy School i kenià de nacionalitat.

Però la telefonia mòbil és una arma de doble tall a l’Àfrica. En alguns estats els ciutadans tenen més accés a la telefonia mòbil que no pas a aigua potable o electricitat, i la indústria mòbil “contribueix a finançar la guerra a l’est de la República Democràtica del Congo”, segons denuncia la Xarxa d’Entitats d’aquest país. En aquesta regió es concentren aproximadament el 80% de les reserves mundials de coltan, un mineral imprescindible per fabricar terminals.

La guerra a l’est del Congo ha deixat, des del 1998, més de cinc milions de morts, 1,7 milions de refugiats i desplaçats i tant soldats com guerrillers han violat més de 300.000 dones, convertint les agressions sexuals en una arma de guerra. El maig del 2013 la Comissió d’Exteriors del Parlament de Catalunya va aprovar una declaració en què es proposava a la Fundació Mobile World Capital, responsable del Mobile World Congress, que inclogués en el seu pla d’activitats un espai de reflexió i diàleg sobre l’explotació de recursos minerals per fabricar aparells. Però nou mesos després el més calent és a l’aigüera i l’edició d’aquest any no ha obert un debat sobre el conflicte.

Diferents desenvolupadors africans assistiran al congrés davant d’un mercat que s’ha adaptat a les necessitats dels ciutadans. És el cas de Kirusa, líder en SMS de veu en un continent que té les taxes d’alfabetització més baixes del món. Segons l’informe de GSMA, a mitjans del 2013 hi havia 502 milions de targetes SIM actives a l’Àfrica negra i està previst que el 2017 s’arribi als 771. Els SMS i les trucades capitalitzen aquest mercat, ja que de moment hi ha molts pocs smartphones i poca cobertura 3G. Nmachi Jidenma, exdirectora de Google+ a l’Àfrica, però, assenyala que la tendència canvia i que està previst que aquests dispositius es doblin en quatre anys.

Una eina per al desenvolupament?

Juma s’emociona quan parla de la revolució mòbil a l’Àfrica i del gran potencial que encara està per explotar: “Cal tenir en compte que el mercat era verge. Fins fa quinze anys no ens podíem comunicar!” Juma, com molts companys seus, citen els nous hubs tecnològics tant a Kènia com a Sud-àfrica, on una nova generació de joves està desenvolupant aplicacions made in Africa amb l’SMS com a base. “Són avisos per a catàstrofes, per a atenció sanitària, transferències bancàries, control del preu dels aliments per evitar estafes, plataformes per a activistes... -enumera-. Google estudia fer volar globus amb wifi a 20.000 metres d’alçada per portar internet arreu”.

Però qui pot pagar-se aquests serveis? El clients paguen una mitjana d’entre 5 i 8 dòlars al mes per les trucades del seu mòbil en una regió on, segons el Banc Mundial, la gent viu amb menys de dos dòlars al dia. “Em sembla surrealista tenir accés a internet en un camp on la gent es mor de gana”, raona Josep Maria Royo, portaveu de la Xarxa d’Entitats del Congo. Bill Gates, fundador de Microsoft, també criticava la mesura l’any passat: “Quan pateixes el paludisme, un globus connectat al cel no et cura”.

Aplis a l’africana: el mòbil arriba on l’estat no ho fa

Transaccions financeres

¿Com enviar diners de la ciutat al poble si no hi ha oficines bancàries? Des del 2007 les dues grans operadores de Kènia ofereixen el servei de transferència de diners M-PESA per mòbil. Segons Gallup, el 66% de les transferències al país es fan per aquesta via.

Carregadors solars

En alguns països africans hi ha ciutadans que tenen més accés al mòbil que no pas a l’electricitat. Carregar el mòbil s’ha convertit en una economia paral·lela en molts llogarets, per això s’estan desenvolupant a marxes forçades carregadors solars barats.

Dues SIM diferents

Les companyies s’han repartit el pastís africà per zones -el nord d’una ciutat angolesa pot ser d’una telefònica i el sud d’una altra-. Per això els usuaris acostumen a tenir més d’una targeta o bé compren mòbils en què es poden posar fins a quatre SIM.

Una eina per a la salut

Un 30% dels fàrmacs que es venen en països en vies de desenvolupament són falsos. Emprenedors africans han impulsat sistemes via SMS per verificar el medicament. Els SMS també es fan servir per recordar quan prendre els retrovirals o antipalúdics.

stats