CANVI DE CICLE EL PES DE LA SOCIETAT CIVIL

El sector empresarial, amb qui Mas ha multiplicat els contactes des de la Diada, trenca el tabú de l'estat propi

El món econòmic comença a moure's

"No tingueu por". Aquest ha estat probablement el missatge que més ha repetit el president de la Generalitat, Artur Mas, en les seves trobades amb empresaris, que s'han multiplicat d'ençà de la històrica manifestació de la Diada pels carrers de Barcelona. El canvi de marxa sobiranista adoptat pel líder de l'executiu català va desconcertar en un primer moment part de l'empresariat català, que havia situat en el pacte fiscal el límit de la seva reivindicació nacional.

De sobte, va aparèixer un escenari nou per a Catalunya, inimaginable només uns mesos enrere i -el que encara resulta més angoixant per a l'esfera econòmica- de final imprevisible. Un avançament electoral amb un únic eix de debat, el de l'estat propi, i l'escenificació del trencament de ponts amb Madrid (l'essència de la Santa Aliança ).

Només aquesta setmana Mas ha vist les elits del món econòmic català al fòrum Barcelona Tribuna (dilluns) -"No cal significar-se massa; cal no anar-hi en contra", els va dir-, ha presidit la primera trobada anual de Pimec Joves (dimecres) i ha rebut el suport de la patronal vallesana Cecot (divendres). "No tingueu por ni deixeu que us vagin transmetent la por, perquè no hi ha motius per tenir-ne", deia Mas als cadells de Pimec. El missatge era gairebé simultani al que adreçava l'expresident del govern espanyol José María Aznar des de la fundació FAES: "Catalunya no podrà continuar unida si no segueix sent espanyola".

"No us deixeu impressionar per determinats missatges", va advertir Mas, conscient que arriben -i encara han d'arribar- mals auguris. Coneixedor també de què necessiten escoltar ara els empresaris, el president entona el missatge adequat: "Estarem a la UE i a l'euro!"

El president s'ha servit també dels consellers Andreu Mas-Colell (Economia) i Francesc Xavier Mena (Empresa i Ocupació), que han assistit a dinars i trobades empresarials per tractar de calmar els ànims. "No s'ha alterat l'agenda dels consellers, només s'ha introduït el missatge de tranquil·litat i serenitat que cal, perquè el futur serà inequívocament europeu", expliquen a l'ARA fonts del Govern.

Els contactes del president i dels consellers amb el món empresarial ja han donat els seus fruits. Les patronals més properes a l'òrbita convergent, Cecot i Pimec, han fet públiques durant els últims dies enquestes fetes entre els seus associats que manifesten un inequívoc suport a un futur estat propi. La vallesana Cecot va revelar fa uns dies que el 53% dels seus socis són favorables a la independència. El president de Cecot, Antoni Abad, va ser contundent en el seu discurs de divendres a la Nit de l'Empresari davant el president: "Catalunya sempre ha hagut de renunciar, i ja no volem continuar sent mesells". Pimec, la patronal de les petites i mitjanes empreses -en procés de fusió amb Foment del Treball-, va desvelar dijous que el 67% dels seus afiliats es declaren a favor de l'estat propi.

Màxima ambició

L'associació d'empresaris i directius FemCat és una altra de les entitats que ha fet un pas endavant durant les últimes setmanes. El seu president, Carles Sumarroca, ha estès la mà a Mas en expressar que "el marc en què avui el nostre país es desenvolupa no respon a les necessitats de la nostra economia i que, fins i tot, hi juga sovint clarament en contra". Cal, per això, "trobar-ne un de nou" i s'ha de fer "sense renunciar a les màximes quotes d'ambició col·lectiva", apunta Sumarroca, que afegeix que "qualsevol solució que tingui un ampli consens en la societat" comptarà "amb el suport dels nostres empresaris".

Un dels debats més vius del món empresarial s'està produint en el si del sempre complex Cercle d'Economia, que aplega representants del món acadèmic (Teresa Garcia Milà, Antón Costas, Alfredo Pastor i Joan B. Culla), professionals liberals (Juan-José López Burniol), executius i empresaris.

La junta del Cercle, presidida per l'exministre dels governs d'Aznar i president de Vueling, Josep Piqué, va abordar dilluns l'actual context social i polític que es viu a Catalunya. En aquesta trobada es va acordar ajornar fins després de les eleccions catalanes del 25 de novembre qualsevol possible pronunciament públic de la institució sobre el nou cicle obert a Catalunya, segons han explicat a l'ARA fonts de la junta. Serà després dels comicis quan es valorarà la possibilitat de fer una nota d'opinió, tot i que els membres del màxim òrgan de decisió ja assumeixen que, en cas que decideixin expressar-se públicament, serà complicat arribar a un consens, expliquen les mateixes fonts.

En el si de la junta del Cercle creix la incomoditat al voltant del lideratge de Piqué pel fet d'estar vinculat al PP (l'exministre, que fins i tot ha arribat a sonar com a relleu de Mariano Rajoy en un hipotètic futur govern tecnòcrata espanyol, va sopar fa dues setmanes amb Aznar), una circumstància que irrita especialment en l'actual context, ja que la institució sempre ha fet gala de la seva equidistància i ha posat al capdavant de la junta empresaris i directius sense carnet polític.

Malgrat tot, dos expresidents del Cercle s'han mostrat crítics amb el procés durant els últims dies. El més catastrofista ha estat el president del grup editorial Planeta, José Manuel Lara, que va dir que "la independència seria un mal irreparable".

Un altre expresident del Cercle, Antoni Brufau, màxim responsable de Repsol, assegura que "hi ha més coses que ens uneixen de les que ens separen" entre Catalunya i Espanya, i advoca pel diàleg. "S'ha de convertir el problema en una oportunitat", opina.

L'Instituto de la Empresa Familiar, un dels lobis més prestigiosos d'Espanya -creat a Barcelona al voltant de les principals nissagues empresarials catalanes-, ha convocat una junta extraordinària dimecres per decidir quina és la seva posició, però els primers esborranys apunten a una defensa de la unitat d'Espanya.

En qualsevol cas, alguna cosa s'està movent en el món empresarial. El tabú sobre la independència sembla que s'ha trencat. Segurament hi ha contribuït el fet que el debat l'ha liderat el president que molts dels empresaris han votat a les urnes (el considerat business friendly ), però també la voluntat de no voler-se quedar despenjats socialment d'un procés que ha dut un milió i mig de persones al carrer. A més, l'economia no n'ha estat un factor aliè.