Ara Premium 26/11/2014

Un nou Parlament centrat a possibilitar la transició

Mas idea un procés participatiu per fer la Constitució

Oriol March
2 min

BarcelonaQuè passa després d’una hipotètica victòria dels partidaris del sí a la independència en unes eleccions plebiscitàries? Aquesta és una de les preguntes claus del procés sobiranista, i Artur Mas va explicar ahir per primera vegada quina és la seva estratègia per arribar a la proclamació del nou estat català. Aquestes són les quatre claus d’un calendari que s’allargaria durant divuit mesos, a l’estil del que proposaven els partidaris de la independència d’Escòcia, i que inclou aspectes com les negociacions amb l’Estat, la redacció de la Constitució catalana i la proclamació de l’estat independent.

Inici de les negociacions

Per acordar les condicions de la constitució del nou estat

El primer mandat del nou Parlament consistiria a comunicar a Espanya, a la Unió Europea (UE) i a la comunitat internacional la intenció de constituir un estat a Catalunya “d’acord amb el mandat rebut a les urnes”. Això desembocaria en l’obertura de negociacions formals -si cal amb “mediació externa”- per acordar les “condicions” de la constitució del nou estat. Unes converses destinades a fer que aquestes “condicions” siguin “justes, respectuoses i profitoses” per a totes les parts.

Estructures d’estat

Per garantir la transició eficaç cap a la independència

La supervivència del nou estat dependrà, de manera gairebé exclusiva, de la construcció de les estructures d’estat necessàries per garantir-la. Especialment clau és el cas de la Hisenda pròpia i el de l’aprovació d’un paquet legislatiu -disposicions jurídiques, redacció de noves normes per al nou país- que faciliti la transició. Mas va suggerir fer servir els informes elaborats pel Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) elaborats des del 2013.

Redacció de la Constitució

Procés de participació fent servir el Pacte pel Dret a Decidir

La redacció de la futura Constitució catalana es farà “a través d’un procés de participació” per part de la ciutadania, del seu teixit associatiu i del món local. S’hauria d’aprovar en el següent mandat, això sí, segons el criteri dels diputats que integrin en aquell moment el Parlament. Mas va defensar que el Pacte Nacional pel Dret a Decidir (PNDD) seria una “bona base” per al debat sobre la Constitució.

Proclamació del nou estat

Eleccions “constituents” de cara al “naixement” de l’estat català

En acabar el mandat -de només any i mig- del nou Parlament, la cambra catalana i el Govern promourien unes eleccions “constituents” i “coincidint amb unes noves eleccions per determinar el vot a cada formació política” -els partits ja no estarien hibernant- es convocaria un referèndum perquè els ciutadans decidissin la “proclamació definitiva” del nou estat català “amb ple coneixement de causa” de com naixeria l’estat català en el context europeu i mundial. “A través d’aquest acte doble i únic, eleccions i referèndum. Catalunya exerciria la seva sobirania amb l’aval de les urnes”, va considerar el president.

stats