Dossier 24/01/2013

La primera votació de la CUP provoca un intens debat intern

El sí crític de la CUP a la declaració de sobirania de CiU, ERC i ICV es va materialitzar en un vot afirmatiu i dues abstencions. La decisió es va prendre dissabte en un debat llarg i intens del seu consell polític.

Roger Tugas
3 min
Arrufat explica els vots diferenciats de la CUP perquè "és el que la militància va decidir en assemblea".

BARCELONA"El nostre electorat no entendrà la votació". Són paraules ahir d'un dirigent de la CUP que, tanmateix, prioritzava el procés democràtic amb què la formació havia pres la decisió de dividir els seus tres diputats en un vot afirmatiu i dues abstencions a la declaració de sobirania de CiU, ERC i ICV. Certament, les xarxes socials van acollir amb incredulitat l'anunci i el cap de files de la CUP al Parlament, David Fernàndez, va haver de justificar-lo ahir a les desenes d'independentistes que va congregar l'ANC davant la cambra catalana. La decisió, però, no va ser fàcil. De fet, el debat dissabte en el consell polític de la CUP amb representants del territori va ser llarg i intens durant tot el dia, i després destacats dirigents encara es van mostrar públicament crítics amb el resultat.

Així, aquell mateix dia el cap de llista per Girona de la CUP, que en els últims comicis va obtenir tres regidors al consistori, va penjar al portal de l'esquerra independentista Llibertat.cat un article en què alertava de les contradiccions que generava la votació però afirmava que "mantenir-s'hi neutral (no votar la declaració de sobirania o abstenir-se) pesa molt més perquè facilitarà les coses a l'estat imperial capitalista". Altres escrits a la mateixa web feien costat a la postura o defensaven l'oficial. És el cas d'un article de qui va ser cap de llista a Tarragona de la CUP el 25-N, Jordi Martí. "No vam anar al Parlament de les quatre províncies per dir amén als catalunyesos que s'emocionen amb els quatre símbols que els han ensenyat que són Catalunya", assegurava.

La d'ahir va ser la primera votació de la CUP al Parlament des de la investidura d'Artur Mas. Després de temps rebutjant entrar a la cambra, afloren certes diferències en les estratègies a seguir ara que s'hi és. De fet, el diagnòstic respecte a la resolució aprovada és compartit pel conjunt de la formació, que critica sense fissures l'absència d'una referència explícita als Països Catalans, el determinisme que situa el nou estat català a la Unió Europea i la falta d'un reconeixement clar a la importància de la mobilització popular en el procés. També s'hi coincidia en la voluntat d'emetre un sí crític, però el debat va saltar en si exercir-lo amb la fórmula presa o amb més vots afirmatius.

"Hi havia una divergència d'opinions clara en el consell polític", reconeix el regidor de la CUP a Manresa i membre del secretariat nacional Adam Majó, que va rebutjar la decisió presa. Així, opina que "establir que la sobirania pertany al poble de Catalunya i posar en qüestió la Constitució té més pes que les mancances del text" i que la fórmula de votació presa representa més "una abstenció que un sí crític". Així ho va expressar públicament a les xarxes socials. Subratlla que, "en una organització democràtica i plural, els debats poden transcendir".

Contra els fonamentalismes

Una altra nota crítica va ser la de l'escriptor Julià de Jòdar, que tancava la llista de la CUP el 25-N. "Calen tres sís més. No siguem fonamentalistes del text", va reclamar dimarts per Twitter. Ahir al Parlament lamentava que "no hauria costat res dos sís i una abstenció".

Enmig d'aquest ambient, un comunicat ahir del Moviment de Defensa de la Terra (MDT) de suport a les concentracions a favor de la declaració va generar confusió. Un portaveu de l'organització de l'esquerra independentista defensa a l'ARA que el suport no és incompatible amb el fet d'acatar la votació decidida per la CUP, tot i que l'MDT prioritzava un sí més clar al text aprovat. "Hi ha una part de la CUP que sembla que no vol una consulta si no és a tots els Països Catalans i apareix el socialisme a la pregunta", critica, i per això aposta per fer front a aquesta "tendència a la paràlisi".

Tanmateix, totes les fonts desdramatitzen les diferències, perquè "en una organització gran és normal que no tothom coincideixi", i subratllen que el funcionament democràtic intern facilita la resolució de les diferències. De fet, el diputat de la CUP Quim Arrufat justifica la fórmula presa perquè "pondera la pluralitat" interna de la formació.

stats