Els fiscals catalans es neguen a firmar la querella pel 9-N

MadridEl Fiscal General de l’Estat, Eduardo Torres-Dulce, haurà de presentar pel seu compte la querella contra el president de la Generalitat, Artur Mas. Els fiscals catalans s’han revoltat i, tot i les pressions, es neguen a iniciar accions penals contra els responsables del 9-N. Consideren, d’una banda, que no hi ha una base jurídica sòlida per sostenir els delictes de desobediència o prevaricació, però també, i encara més important, que el Tribunal Constitucional, quan va suspendre la consulta alternativa, no va donar cap ordre expressa per aturar els preparatius.

L’estira-i-arronsa s’ha allargat una setmana, però no va ser fins ahir que el fiscal superior de Catalunya, José María Romero de Tejada, va prendre una decisió definitiva i va comunicar a Torres-Dulce que no tenia intenció de presentar la querella. A la Fiscalia General de l’Estat van saltar totes les alarmes i es va decidir reaccionar amb immediatesa. Tot i haver criticat la pressió tant del govern de Mariano Rajoy com del PP des del 9-N perquè prengués accions legals contra Mas, ahir Torres-Dulce no va tenir dubtes. En una dura nota de premsa en què no va estalviar-se d’assenyalar amb noms i cognoms qui es negava a presentar la querella, va anunciar que prenia les regnes de l’afer invocant l’article 27 de l’Estatut Orgànic del Ministeri Fiscal.

Es tracta d’un as a la màniga de Torres-Dulce per justificar la seva decisió de tirar pel dret i impulsar la querella pel seu compte. L’article preveu la convocatòria de la Junta de Fiscals de Sala, un òrgan consultiu -en cap cas vinculant- i que està previst que es reuneixi dimecres a Madrid per valorar la querella. Si no hi ha cap canvi d’última hora, serà després de la valoració de la junta quan el fiscal general de l’Estat prendrà la decisió definitiva.

El cop de puny sobre la taula de Torres-Dulce d’ahir xocava amb les declaracions fetes fins ara. Tot just dijous passat es va reunir amb Romero de Tejada a Madrid per llimar diferències, i de la cita en va sortir el missatge inconfusible que l’última paraula la tenia la Fiscalia Superior de Catalunya, de manera que es defensava, un dia més, la independència de poders a l’estat espanyol. Una independència que es veu truncada amb la decisió final del fiscal general.

Argument contra la querella

¿Però quin és el principal argument que esgrimeixen els fiscals catalans? Segons fonts judicials consultades per l’ARA, consideren que no es donen els requisits per considerar l’actuació del president de la Generalitat davant del 9-N com un acte de desobediència a la suspensió del procés participatiu decretada pel Tribunal Constitucional.

Cinc dies abans de la votació, el TC va acceptar a tràmit el recurs del govern espanyol contra el 9-N alternatiu promogut per Mas després de descartar la consulta originalment prevista. L’acceptació a tràmit del recurs implicava la suspensió immediata de la convocatòria del 9-N. Tot i així, el TC -com destaquen els fiscals destinats a Catalunya- no va emetre “cap requeriment posterior” concret a la Generalitat perquè n’aturés els preparatius. El TC, doncs, no va fer notar en cap moment que Mas estava vulnerant la suspensió decretada.

La setmana passada la majoria dels fiscals de la Fiscalia Superior de Catalunya ja van discrepar del criteri de Torres-Dulce. Al·legaven, a més, que diverses organitzacions -sobretot partits polítics-, ja han presentat demandes contra Mas i alguns dels consellers pel 9-N. Totes aquestes denúncies ja estan sent instruïdes en diferents jutjats catalans i ahir el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va anunciar que ja n’havia acumulat dotze. Com que les querelles són contra el president de la Generalitat, que és aforat, els jutjats s’han inhibit a favor del TSJC. Ara l’òrgan judicial superior a Catalunya remetrà les denúncies a la Fiscalia perquè es pronunciï sobre la seva admissió a tràmit.

Però si té en compte el mateix criteri del TC que ha portat el fiscal superior de Catalunya, José María Romero de Tejada, a sumar-se des d’ahir a les veus discrepants, serà difícil que prosperin, com assenyalen altres fonts jurídiques consultades per aquest diari.

L’escenari que s’obre ara és incert. Les mateixes fonts assenyalen que “no hi ha precedents sobre un conflicte” en el si de la Fiscalia espanyola d’aquesta “transcendència”. Torres-Dulce ha imposat la jerarquia del poder judicial i tots els fiscals han d’acatar la “voluntat” del seu superior. Caldrà veure quines són les represàlies. L’ex fiscal en cap de Catalunya Martín Rodríguez Sol ja va pagar fa un any un preu alt per defensar la consulta.

Rodríguez Sol i el preu de defensar la consulta

“Les lleis no poden ser cadenes que impedeixin somiar ni arribar on volem arribar”, va dir l’exfiscal en cap de Catalunya Martín Rodríguez Sol el 25 d’octubre del 2013 en l’acte del Dia de la Justícia. Tot just feia set mesos que havia hagut de dimitir després de ser expedientat per haver defensat una consulta legal que permetés als catalans poder decidir el seu futur i avalar que, en cas d’una negativa del govern espanyol, s’utilitzés una llei de consultes per poder-la fer. El fiscal general de l’Estat, Eduardo Torres-Dulce, no va dubtar a expedientar-lo amb la idea de destituir-lo, però ell va optar per tancar la polèmica presentant la seva dimissió. No va servir de res que Rodríguez Sol al·legués que sempre havia actuat amb “lleialtat”. De fet, arran de les seves polèmiques paraules, va intentar matisar que no combregava amb el projecte secessionista i que les seves declaracions les va fer des del “respecte” al marc legal i com a invitació als legisladors “a conèixer la voluntat dels ciutadans”. Malgrat les puntualitzacions i el suport de gran part del sector judicial i de l’advocacia catalana que va rebre, res va fer canviar de parer a un Torres-Dulce que segueix mostrant-se implacable amb qualsevol condescendència amb el procés.