Rajoy ofereix diàleg a Mas però obvia la consulta

BarcelonaUna oferta de diàleg sense cap menció a la consulta. Això és el que conté la carta -farcida d'ambigüitats- que va fer arribar ahir Mariano Rajoy a Artur Mas, en resposta a la missiva que el president de la Generalitat li havia enviat a finals de juliol, en què li demanava obrir una negociació per pactar un referèndum d'autodeterminació a Catalunya. La rúbrica del president del govern espanyol no només és visible en el remitent de la carta, sinó també en l'estil equívoc i ambivalent dels seus set paràgrafs.

Rajoy no hi ofereix cap motiu per pensar que està obert a discutir fórmules per consultar el poble de Catalunya sobre el seu futur col·lectiu. Però si Mas n'esperava un no rotund a parlar d'una consulta a Catalunya -com havia deixat clar un dia abans la vicepresidenta de l'executiu central, Soraya Sáenz de Santamaría-, a la carta tampoc hi figura. L'únic moment en què s'esmenta la paraula consulta és al principi del text, quan el cap de l'executiu espanyol recorda que Mas li va remetre una carta per demanar-li negociar aquesta convocatòria a les urnes.

Sense tancar totes les portes

De la resposta, se'n pot deduir que Rajoy no està disposat a abordar aquest assumpte amb Mas. Però se'n guarda prou de tancar totes les portes completament i insisteix un cop i un altre que està obert a parlar amb el seu interlocutor. "Sempre he estat -i crec haver-ho demostrat- una persona compromesa plenament amb el diàleg", afirma a l'inici de la missiva. Aquest compromís amb el diàleg, afegeix, "adquireix el seu veritable sentit des de l'exigible lleialtat institucional i des del respecte al marc jurídic".

"Per part meva, el diàleg no té data de caducitat quan es tracta d'atendre l'interès general dels espanyols i, per tant, de tots els catalans", assegura el president del govern espanyol, en una subtil referència a la data del 2014 que CiU i ERC han establert per celebrar la consulta sobiranista. Rajoy no vol sentir la pressió d'aquest límit temporal i en deixa constància. I de passada intenta rentar la seva imatge davant d'una comunitat internacional cada cop més perplexa amb l'immobilisme de l'estat espanyol davant la defensa catalana del dret a decidir.

Un dels punts en què és més insistent és el del respecte a la legalitat vigent. A parer seu, "el millor servei a la legitimitat democràtica" és precisament "respectar aquest marc jurídic, en què els governs troben el seu fonament i legitimitat". Podria pensar-se que l'apel·lació al compliment de la llei desautoritza la consulta, però de fet Mas sempre subratlla que el procediment que pretén seguir per convocar-la se cenyeix estrictament a la legalitat.

"Enfortir llaços" amb Catalunya

En la segona part de la carta -rebuda ahir a la tarda al Palau de la Generalitat-, Rajoy defensa mantenir Catalunya dins d'Espanya, enfront del clam independentista que es va expressar ja en la Diada del 2012 i s'ha refermat aquest Onze de Setembre. Expressa un "profund afecte" cap als catalans i un "respecte institucional" cap a la Generalitat, i es mostra convençut que cal treballar des de la "lleialtat recíproca" per donar resposta a les "necessitats reals" de la gent, per "enfortir els llaços" entre Catalunya i Espanya i per "fugir dels enfrontaments". "Estic convençut de l'extraordinària rellevància que Catalunya té per al conjunt d'Espanya i de la riquesa, pluralitat i singularitat de la societat catalana", diu en to conciliador.

Per això creu que "els vincles que ens mantenen units no poden deslligar-se sense enormes costos afectius, econòmics, polítics i socials". Un posicionament gens sorprenent a favor de la unitat d'Espanya, reforçat amb una afirmació addicional -"junts hi guanyem tots i separats tots hi perdem"-, però que en cap moment cristal·litza en un no taxatiu a parlar de la consulta.

Precisament aquesta retòrica tan propera al tòpic gallec de l'ambigüitat és la que deixa dubtes sobre les intencions reals de Rajoy. Fonts del Govern consultades per l'ARA van reconèixer que la carta "no tanca del tot" la porta a un diàleg sobre el dret a decidir, però tampoc l'obre explícitament. Es queda entremig.

És per això que en tota la tarda ningú del Govern va valorar-ne públicament el contingut. Només des dels partits van gosar pronunciar-se. El líder d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, va piular a Twitter que la carta "no és el que la societat catalana espera", però que tampoc "tanca portes". Va recordar que la legalitat sí que permet convocar una consulta; només cal acordar-ne el "marc legal". "Crec que s'ha de prendre seriosament l'actitud de diàleg, però sense ingenuïtat". Des de CDC, Lluís Corominas va queixar-se de la "resposta contradictòria" de Rajoy i va advertir que l'únic diàleg amb l'Estat "és fer la consulta el 2014". El Govern es posicionarà avui per boca del conseller de la Presidència, Francesc Homs.

Crida de Mas a la unitat catalana

Al matí, abans de rebre la missiva, Mas només tenia sobre la taula les declaracions que un dia abans havia fet Sáenz de Santamaría, en què sí que enterrava tota opció de negociar una consulta o fins i tot una reforma constitucional. En una visita a Arenys de Munt, Mas va avisar que si no se li deixés "cap porta oberta" buscaria una "resposta conjunta, unitària i consensuada" amb la resta de forces polítiques. El marc per visualitzar aquest front comú seria el debat de política general que arrencarà al Parlament el 25 de setembre. De totes les declaracions d'ahir, potser la més significativa va ser la del portaveu del PP al Parlament, Enric Millo: si Rajoy no esmenta la paraula consulta és per "no tancar cap porta". A Mas li tocarà esbrinar si el que li ofereix Rajoy és un diàleg enverinat per guanyar temps.