MONARQUIA EL DEBAT POLÍTIC
Ara Premium 05/06/2014

Torres-Dulce diu que fora de la Constitució “no existeix res”

Respon així a la demanda d’un referèndum sobre la monarquia

Mariona Ferrer I Fornells
3 min

MadridEl 22 de maig, només onze dies abans que anunciés la seva abdicació, el rei Joan Carles va visitar Barcelona. Feia un any que no posava els peus a Catalunya i hi va portar un missatge d’advertència: va demanar a tot el poder judicial que tingui present, “en tot moment, els principis valors i drets que la Constitució consagra i protegeix”. Era un missatge d’acatament constitucional tant als jutges que s’havien posicionat a favor del dret a decidir com també al president Artur Mas, amb qui va mantenir una conversa cordial, en ple procés cap al 9-N.

De teló de fons en aquella cerimònia de lliurament de despatxos a 204 jutges de la 64a promoció a L’Auditori de Barcelona hi havia el fiscal general de l’Estat, Eduardo Torres-Dulce, que devia prendre bona nota del doble missatge del rei. Preguntat ahir sobre la proposta d’un referèndum monarquia/república, Torres-Dulce va respondre que “el que és a la Constitució és a la Constitució i el que no hi és no existeix en la vida política i social d’Espanya”. “Jo sobre opcions polítiques no opino, no vull que els polítics interfereixin en el món judicial i jo tinc respecte absolut per les decisions polítiques”, va afegir sobre la legalitat constitucional en un acte contra la corrupció a la seu del Parlament Europeu a Madrid.

Si no ets monàrquic, no existeixes. Va ser una de les conclusions que es van treure ahir del missatge del fiscal general, que també va subscriure el ministre Alberto Ruiz-Gallardón: “El que no és a la Constitució no existeix en el món jurídic ni en el polític”, va dir en un acte a Àvila enmig d’aplaudiments. El titular de Justícia va lamentar que algú “vulgui ara proposar canvis a la nostra realitat que, en ser contraris a la nostra carta magna, serien profundament antidemocràtics”. Gallardón va matisar que la Constitució és “susceptible a modificacions”, però “no a ser tergiversada, incomplerta ni vulnerada, perquè ens vincula a tots els espanyols”.

Segon missatge, ara del govern de Mariano Rajoy: si ets republicà, també ets antidemocràtic. Tant Torres-Dulce com Gallardón, tots dos juristes, van obviar l’article 92 de la carta magna que preveu el dret a celebrar un referèndum consultiu sobre “decisions polítiques d’especial transcendència”. La llei només s’ha fet servir dues vegades: per entrar a l’OTAN el 1986 i per votar el 2005 -Espanya va ser el primer estat a fer-ho- una Constitució europea que finalment no va prosperar.

El ministre de Justícia va mofar-se de l’argument que més del 60% dels votants d’avui no van poder escollir la Constitució del 1978. Va plantejar la hipòtesi que el president dels Estats Units, Barack Obama, es negués a aplicar la primera esmena de la seva Constitució “perquè va ser aprovada al segle XVIII i ell no havia nascut”. Gallardón, però, va tornar a obviar que durant els 223 anys constitucionals als EUA els nord-americans han fet fins a 27 esmenes a la carta magna. Sense aquests canvis, tant els negres com les dones no podrien avui votar.

La imputació de la infanta

Pel que fa a la possibilitat que el jutge del cas Nóos, José Castro, dicti alguna resolució sobre la infanta Cristina abans de la proclamació de Felip VI, Torres-Dolce va dir en to irònic que el ministeri fiscal no té “por al llop ferotge judicial”. “Que el jutge decideixi i la resta de les parts, si no hi estem d’acord, ja recorrerem”, va concloure.

IU proposa a més partits impulsar una consulta

Esquerra Unida (IU) ha fet una crida a altres partits i organitzacions per elaborar una estratègia comuna a favor de la república. Per avui hi ha convocada una reunió amb diverses formacions -han confirmat Equo i Compromís i tant Podem com ICV i ERC hi estan convidades- per coordinar les mobilitzacions a favor d’un referèndum. IU ja ha convocat una gran manifestació republicana per dissabte a Madrid i també estudia impulsar una consulta no vinculant.

stats