Per edat no vaig votar la Constitució però recordo aquells dies. Sí, d’acord, deia allò de la “indissoluble unitat” però també deia allò de nacionalitats i regions. I venint de la “ Una, grande y libre ” era increïble. Però, més que el que deia o no deia, era el context històric. L’any abans la majoria de catalans havíem descobert que teníem un president a l’exili. I havíem descobert que teníem veu i la podíem fer sentir al passeig de Gràcia sense por a ser detinguts. Vivíem un dia històric dia sí dia no, si fa no fa com ara. Sentíem que en l’aventura de passar de la dictadura a la democràcia anàvem junts de bracet amb Espanya. Sense democràcia a Espanya no hi havia autonomia a Catalunya i viceversa. La diferència amb ara és que tornem a la “ Una, grande y libre ”.
