El turisme de compres pressiona el comerç
Barcelona ja és la tercera ciutat europea en nombre de turistes, després de Londres i París i per davant de Roma, però és la primera pel que fa al percentatge de despesa que dedica cada turista a les compres. Els 8,41 milions de visitants estrangers que va rebre la ciutat l’any passat van dedicar un terç de les seves despeses a les compres. A Londres, amb 15,9 milions de visitants el 2013, el percentatge és del 28,3%; i el de París, amb 13,9 milions de turistes, és del 23,5%.
La despesa global dels turistes en aquestes dues ciutats és més alta, però les dades -tretes d’un estudi presentat ahir per Esade i fet amb la col·laboració de Value Retail, l’empresa que gestiona La Roca Village- semblen demostrar que els que visiten Barcelona tenen més interès per comprar a les botigues. Cal tenir en compte, però, el gran impacte del turisme de creuer, que no pernocta en hotels, cosa que distorsiona una mica el càlcul del percentatge, i també el fet que la ciutat sigui un dels destins més estimats per russos i xinesos, que acumulen gran part de les compres.
L’estudi, tanmateix, servirà com a argumentari als que defensen més llibertat d’horaris comercials en les zones turístiques de la ciutat. Els comerciants del centre, els únics que sembla que aprofiten l’escletxa oberta per l’última normativa municipal -la que permet obrir els diumenges fins a les sis de la tarda-, ja demanen que es pugui allargar més aquest horari i segurament ho faran fins a aconseguir que, com ja passa a la majoria de zones turístiques de la costa, la llibertat sigui total.
La importància del turisme de compres és remarcable, però molts d’aquests indicadors s’han de matisar per veure a qui beneficia aquest turisme, quin impacte real té en l’economia de la ciutat i com repercuteix en el ciutadà. Com demostra un altre informe, presentat aquest cop per la Cambra de Comerç, la marca Barcelona funciona i la ciutat va escalant posicions en l’àmbit global. Això és bo per a una ciutat que centra gran part de la seva economia en els serveis, perquè és on hi ha riquesa i llocs de treball, però cal gestionar-ho amb cura per evitar que l’allau de visitants acabi fent que el barceloní s’hi senti desplaçat.
