VISITO LA DENOMINACIÓ d’origen Toro, a Espanya, i comprovo que a cada bar de menú, a cada pizzeria, a cada asador, hi ha vins únicament de Toro. Cap més. No és que hi hagi vins de Toro i algun vi d’alguna altra zona. Només hi ha vins de Toro: cartes extenses amb tots els vins dels cellers de la zona, barats i cars. A tot arreu (també als bars de tapes amb taulell d’acer inoxidable) hi tenen copes Riedel. I en molts establiments hi tenen exposat, per fer bonic, el vi top del celler Eguren (mil cent euros, vuit centes ampolles) que es diu Teso la Monja.
Per curiositat li demano a l’amo d’un bar que l’exposa (un bar ben modest) si en té alguna ampolla plena. Em diu que no, que si un client li’n demanés trucaria al celler (allà al costat) perquè l’hi portessin. Constato que aquesta opció, la de tenir vins únicament de Toro, no és una qüestió patriòtica, sinó una opció natural. Molta gent es fa vi a casa (a les ferreteries hi veus màquines casolanes per posar taps) i el vi que coneixen i estimen és aquell vi i no cap altre. Hi entenen de vins de Toro. Els altres, ni se’ls miren. No dic que aquesta sigui l’opció que jo voldria. M’agrada trobar vins del món (com els de la D.O. Toro, que visito) a les cartes, però sento enveja.
Passo a la Ribera del Duero, allà al costat, i comprovo que hi passa exactament el mateix. A tots els bars i restaurants, barats o cars, hi ha només vins de la Ribera. Cartes extenses i profundes amb diverses anyades de vins cars o barats, moderns o clàssics de la Ribera del Duero, i ampolles màgnum de Valbuena (un dels vins que fan els de Vega Sicilia) molt bé de preu.
De tornada a casa, fem via cap a Talarn a visitar el celler del Raül Bobet. Abans, ens aturem a fer un mos. Al bar on anem a parar, no cal dir-ho, ens posen copes gruixudes i opaques per l’efecte rentaplats. A la carta de vins hi destaca el vi Protos de la Ribera del Duero i el vi Muga, de la Rioja. També hi ha un o dos vins catalans i un o dos caves de gran distribució i pobra qualitat. No hi ha cap dubte, ja som a Catalunya.
