Una victòria populista que transcendeix França

El Front Nacional francès viu un ascens històric. Cada victòria aconseguida per la líder de l’extrema dreta, Marine Le Pen, li obre el camí cap a una altra de més decisiva. És veritat que, a la primera ronda de les eleccions locals celebrades diumenge, els lepenistes s’han convertit en decisius en només 600 municipis dels 37.000 que hi ha al país, però per primer cop l’FN, que fins ara només havia aconseguit exercir de força desestabilitzadora a les presidencials franceses, apareix com un partit amb capacitat d’arrelar també al territori. El sud es consolida com a bastió lepenista, de Besiers a Perpinyà, però també han caigut ciutats tradicionalment socialistes del nord. Marine Le Pen clama que el bipartidisme francès ha mort i es prepara per fer realitat les enquestes que vaticinen l’ascens del seu partit a la primera posició de les europees de maig. El seu discurs populista sobre les víctimes de la crisi, els marginats del sistema i de la globalització, i les propostes econòmiques a favor d’erigir barreres proteccionistes i sortir de l’euro potser són poc consistents però és el que certs votants volen sentir. D’altra banda, cada cop és més difícil demonitzar aquest populisme radical quan la dreta -i part de l’esquerra, si tenim en compte les polítiques del ministre francès de l’Interior, Manuel Valls- s’han acabat acostant a algunes de les tesis de l’FN en matèria d’immigració o seguretat.

Una abstenció rècord i un vot de càstig a un president debilitat, que ha arribat a tenir l’índex de popularitat més baix en la història dels presidents de França, han convertit aquesta derrota socialista en un missatge directe i personal a François Hollande, que encara fa més mal si es té en compte que al davant hi tenia una UMP trencada per les lluites internes. El resultat de la primera volta francesa transcendeix les eleccions municipals. És una alerta a la indiferència, la ira i el rebuig a una vella política en crisi. Uns símptomes que també amenacen la política europea, on el populisme se sent fort, ha consolidat les seves icones i té el vent de l’aïllacionisme i la renacionalització a favor. El gran terreny central de la política, que ocupaven els partits tradicionals, s’empetiteix a dreta i esquerra.