Gairebé 800.000 ciutadans arribats en tres anys: així evoluciona la demografia a Catalunya

BarcelonaUna de cada deu persones que viuen avui a Catalunya (9,7%) fa menys de quatre anys que hi ha arribat, segons el cens de població i habitatges 2024 que ha fet públic aquest dijous l'Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Entre aquests nous veïns hi ha tant persones estrangeres que han migrat –la gran majoria– com ciutadans d'altres punts de l'Estat i, també, catalans que se n'havien anat a viure fora i han tornat a casa.

La radiografia –amb dades de l'1 de gener del 2024– mostra que fins a 780.639 ciutadans van arribar a Catalunya entre el 2021 i el 2023. La corba de nova població a Catalunya s'ha disparat després del sotrac que va suposar la pandèmia del 2020, segons les dades que ha fet públiques l'Idescat. Avui a casa nostra hi ha més ciutadans que van arribar a Catalunya l'any 2023 que catalans que hi van arribar entre els anys 2011 i 2015.

“Aquest creixement té molt a veure amb el bon moment econòmic i amb el fet que les cadenes migratòries ja estan consolidades. Cada cop hi ha més gent que coneix algú que viu aquí –amics, familiars o coneguts–, i això els anima a fer el pas i venir”, explica a l’ARA la professora de la Universitat de Barcelona (UB) i experta en geografia humana Arlinda García Coll.

D'altra banda, l'estadística també mostra que la població estrangera ha anat guanyant pes per davant de la població vinguda de la resta de l'Estat. Així, s'observa que set de cada deu ciutadans de Catalunya nascuts en altres punts de l'Estat van arribar a casa nostra abans del 1981, mentre que la gran majoria de persones nascudes a l'estranger que viuen a Catalunya van arribar-hi després dels anys 2000. De fet, un 28,6% dels catalans nascuts a l'estranger van arribar a Catalunya durant la primera dècada dels 2000, la mateixa proporció que ja representen els estrangers arribats entre el 2022 i el 2023.

"S'ha d'entendre que la migració internacional viu un moment complex: la gent busca on hi ha feina, encara que sigui en sectors precaris com l’hostaleria o la cura de persones grans. En canvi, els que arriben de la resta de l’Estat ho fan sovint per formar-se o buscar noves oportunitats professionals", explica García. A més, la professora de la UB també destaca que "el català també pot actuar com una petita frontera per a persones d’altres punts de l’Estat".

Una altra realitat que reflecteixen les noves dades és la dels catalans que després de viure un temps fora han decidit tornar. L'1 de gener del 2024 hi havia 387.351 ciutadans que havien viscut fora temporalment i havien decidit fixar de nou la seva residència a Catalunya. D'aquests, un 10% (41.710) van tornar a casa entre el 2022 i el 2023. Finalment, hi ha quatre milions i mig de catalans que viuen a Catalunya i hi han viscut sempre.

Menys de cinc anys al municipi

Més enllà de l'arribada de nous ciutadans a Catalunya, el cens de població i habitatge també mostra un important moviment intern dins del país. Tots dos fenòmens sumats impliquen que avui menys del 30% dels catalans viuen al municipi on han residit tota la vida. Dit d'una altra manera, set de cada deu viuen en una localitat en la qual no han nascut ni crescut. “L’augment dels preus de l’habitatge a Barcelona i al seu voltant ha impulsat un fort moviment de reubicació, especialment entre els joves. Veuen que no poden quedar-se al seu barri i busquen opcions més assequibles, cada cop més lluny. L’especulació, sens dubte, està al darrere d’aquest moviment”, assegura García.

A més, les dades mostren que en els últims cinc anys hi ha hagut un gran volum de canvis de residència: gairebé una quarta part de la població (el 23,1%) ha arribat al seu municipi de residència en els últims cinc anys. “Això afecta l’arrelament i la vida de barri o de poble, que abans eren molt sòlids i ara s’estan erosionant a mesura que canvia la població. Es perd identitat”, lamenta l'experta en geografia humana. De fet, a Catalunya hi ha 85 municipis on els veïns amb una antiguitat de menys de cinc anys suposen un terç del total. En termes comarcals, on més s'ha notat aquest flux de nova població ha estat al Baix Penedès, on el 32,5% de la població s’ha establert al seu municipi en els últims cinc anys, seguit de la Cerdanya (30,8%) i el Garraf (27,0%).