10 preguntes (sense resposta) del curs més difícil

10 preguntes (sense resposta) del curs més difícil

La incertesa marcarà tot l’any escolar, des del temari i les extraescolars fins al pati i el sobrecost de la neteja

I l’esperat, temut, il·lusionant i incert inici de curs ja ha arribat. Sis mesos i un dia després que es decretés el tancament dels centres educatius per aturar la propagació del virus, 1,6 milions d’alumnes tornen presencialment a les aules enmig d’un mar de dubtes. Aquestes són les (almenys) deu preguntes sense resposta del curs més difícil.

Aprendran menys?

No es tracta de recuperar el que no s’ha fet, sinó de triar l’essencial

Les mesures sanitàries estan clares, però una altra cosa són les mesures educatives que cal afrontar, sobre les quals hi ha poques indicacions oficials. Els experts consultats afirmen que no es tracta de recuperar el que no es va poder fer el curs passat, sinó de triar “els continguts imprescindibles”, diu César Coll, catedràtic d’educació de la UB. Un currículum més bàsic que vagi al gra.

Hi haurà extraescolars?

La patronal avisa que la meitat de les activitats perillen

Una de les grans incògnites és com es gestionarà la barreja d’alumnes a extraescolars amb els grups bombolla fixos de cada centre. La patronal, l’Associació Catalana d’Empreses del Lleure, l’Educació i la Cultura (Acellec), lamenta que les “pegues” de les direccions dels centres estan posant en risc la meitat de les activitats que es feien un any normal. El gerent de l’Acellec, Pep Montes, reivindica “l’aval” d’una campanya d’estiu “espectacularment bona” per afirmar que les extraescolars seran segures. Ara ultimen un nou protocol que ajudi famílies i centres a “eliminar dubtes”, també de cara a les colònies durant el curs.

Es repartiran ordinadors?

Els 300.000 dispositius promesos no s’han comprat

El conseller d’Educació, Josep Bargalló, va anunciar que es repartirien 300.000 ordinadors a tots els alumnes a partir de 3r d’ESO i FP dels centres públics i “els que calgui” dels centres concertats, i fins a 85.000 dispositius entre els docents de centres públics per garantir una bona docència online quan hi hagi quarantenes. Els ordinadors no estan ni comprats, perquè l’altíssima demanda n’ha disparat el preu i ara la conselleria està esperant que siguin més barats. De moment es repartiran ordinadors a 40.000 docents. Els alumnes hauran d’esperar almenys fins al desembre.

S’atendrà els vulnerables?

Educació anuncia 48 milions però els centres volen concreció

Les considerades escoles gueto denuncien que no tenen resposta de la reunió que han demanat amb responsables de la conselleria per reclamar que es prioritzin els 500 centres de màxima complexitat. Bargalló va anunciar 48 milions per a aquests centres, però des del Col·lectiu d’Escoles contra la Segregació demanen concreció, com abaixar les ràtios i retornar la sisena hora als centres que hi han renunciat.

I l’educació especial?

Dincat demana més recursos de personal i neteja

Uns 7.300 alumnes amb necessitats educatives especials comencen avui als 60 centres d’educació especial. Dincat, representant del sector de la discapacitat intel·lectual, denuncia que no s’han garantit els recursos suficients i demanen a Educació que se’ls inclogui en la dotació extraordinària de plantilla, al pla digital i als ajuts en neteja i protecció. Per ara no tenen resposta.

Qui paga la neteja?

Els instituts denuncien que no hi ha diners extres per a la desinfecció

Els ajuntaments paguen la neteja de les escoles bressol i de primària, i el departament s’ocupa dels instituts. Però qui s’ocupa del sobrecost d’aquest curs? Els centres d’ESO denuncien que no han rebut diners extres i que les instruccions inclouen que els alumnes ajudin en la neteja. “És una activitat didàctica més”, va dir Bargalló. A la concertada, la factura l’assumeix cada centre, cosa que pot encarir les quotes.

Què passa si no van a classe?

L’avís de la Fiscalia pot quedar en no res si no hi ha desatenció

La Fiscalia ha avisat que actuarà si els infants no van a classe per motius injustificats, perquè l’ensenyament és obligatori dels 6 als 16 anys. Ara bé, perquè l’absentisme es consideri una infracció penal s’ha de demostrar que els progenitors desatenen els seus fills. No està clar a què s’enfronten els que no duguin els fills a classe per por al contagi.

I la gestió emocional?

Famílies i docents, preocupats per la separació física

“Han separat el meu fill i un dels seus millors amics en els grups de convivència i se’m trenca el cor de veure’l plorar perquè, tenint-lo tan a prop, no hi podrà ni parlar”, va tuitejar l’escriptor Marc Pastor. El director de l’Institut Jaume Sobrequés de Girona, Joan Cumeras, també es mostra preocupat per “l’impacte emocional de no poder interaccionar entre ells”. “He demanat als professors que estiguin alerta”, diu.

Com serà l’entrada?

Deixar tres fills a l’escola pot suposar 30 minuts

Si els centres fan entrades esglaonades cada 10 minuts, com s’ha demanat, deixar tres fills a l’escola pot suposar mitja hora de temps. Caldrà veure si això té afectacions en la mobilitat, sobretot a les grans ciutats, i en les jornades laborals a la feina.

Hi haurà permís retribuït?

El govern espanyol, molt dividit, insisteix en la reducció

De moment no. El govern espanyol s’ha contradit en diverses ocasions sobre la qüestió de donar un permís retribuït per cuidar fills que estiguin en quarantena. Pedro Sánchez ha refredat aquesta opció en instar els pares i mares a reduir-se la jornada (i el sou) per tenir cura dels petits.

La tornada a classe: un examen per al transport públic