1.056 milions per intentar treure la ciència espanyola de l'UCI

MadridUna de les debilitats que ha evidenciat la pandèmia del coronavirus és la crisi sistèmica de la ciència espanyola, sumida en greus problemes per falta d'inversió. El sistema d'investigació pública ha perdut més de 20.000 milions d'euros des del 2009, l'any en què es va invertir més en ciència, segons una anàlisi de la Confederació de Societats Científiques d'Espanya (Cosce). La recuperació dels últims anys no es va traduir en cap cas en un increment de la inversió pública, i situa Espanya lluny dels socis europeus. És el que els científics espanyols anomenen una dècada perduda: del 2010 al 2017 Espanya va perdre fins a 12.000 científics. I si molts països europeus van sortir de la crisi del 2008 amb més inversió en ciència, els governs de Mariano Rajoy no van fer sinó congelar-la: la inversió en I+D per habitant d'Espanya el 2018 era de 302 euros anuals, mentre que la mitjana europea se situava en 622 euros, segons un informe de la Fundació per a la Innovació Cotec.

La crisi del coronavirus ha tret a la llum totes aquestes mancances. Per intentar pal·liar el dèficit, sumat al fet d'haver-se creat un ministeri el 2018, el de Ciència, que encara no té pressupost perquè el govern de Pedro Sánchez viu amb els comptes prorrogats des de fa dos anys de Mariano Rajoy, el president espanyol ha anunciat aquest dijous un "pla de xoc" per reforçar la ciència i la investigació mèdica dotat amb 1.056 milions en ajudes directes, 396 milions per a aquest any i la resta per al 2021. "Mai abans el planeta havia sigut conscient a temps real dels avenços de la ciència", ha assegurat Sánchez. El pla també preveu 508 milions d'euros en crèdits en condicions avantatjoses per a empreses innovadores, i que se sumen als 30 milions d'inversió que es van aprovar per investigar la vacuna a l'inici de la pandèmia.

Durant l'acte, celebrat a la sala de la Moncloa on es feien les reunions durant l'estat d'alarma, la jove investigadora Nerea Luis Mingueza, experta en intel·ligència artificial de l'Institut Carlos III, ha confiat que aquest paquet de mesures "ajudi" els joves científics que van marxar per falta d'oportunitats a poder "tornar a Espanya amb garanties i estabilitat". Mingueza ha demanat a Sánchez i Duque que "creguin en els joves investigadors" i que se'ls escolti. "Sense ciència no hi ha futur; i a Espanya hi ha ciència i talent de sobres per ser a l'avantguarda", ha respost el president espanyol, que ha lamentat que durant les legislatures anteriors es deixés d'invertir en ciència.

El pla s'articula en tres eixos. En primer lloc, la intenció d'enfortir el sistema d'investigació biosanitària i de salut pública a través d'una més gran mobilització de recursos per a l'Institut de Salut Carlos III, que s'ha convertit en un pilar per a la Moncloa durant la pandèmia. Aquest organisme va canalitzar inicialment els resultats de les proves PCR i també es va encarregar de coordinar, juntament amb les comunitats autònomes, l'estudi serològic a la població de l'Estat que ha donat com a resultat una immunitat del 5% al covid-19. En segon lloc, el pla preveu la transformació del sistema de ciència i atracció i retenció de talent. I en tercer lloc l'impuls a la investigació, el desenvolupament i la innovació (I+D+i) empresarial, amb l'objectiu de reforçar les bases del teixit productiu innovador com un dels pilars de la reconstrucció econòmica i social de l'Estat.

La inversió anunciada està per sobre de l'acord a què va arribar el PSOE i Unides Podem en ciència per al pressupost del 2019, que al final va acabar naufragant. Llavors anunciaven un increment de la inversió en I+D+i de 273 milions d'euros, però un 45% d'aquests diners eren préstecs i no pas ajudes directes. Es tracta del truc habitual que feia servir el PP mentre governava per assegurar que incrementava el suport a la ciència.