PROTECCIÓ ANIMAL
Societat 13/05/2016

Adéu al correbou de Fornalutx, l’únic de les Illes

El municipi es rebel·la contra la decisió del Parlament balear de prohibir tots els espectacles taurins

Rafel Gallego
2 min
Un moment del correbou del 2015, molt probablement l’últim que se celebra al municipi mallorquí de Fornalutx.

PalmaLa pau que projecta Fornalutx, una localitat de postal, turística i de 700 habitants encastada a la serra de Tramuntana, s’ha vist agitada els últims mesos per la decisió del Parlament balear de prohibir la celebració del correbou -i de tots els espectacles taurins- a l’únic poble de totes les illes Balears que celebra des de fa moltíssims anys aquesta tradició més típica del País Valencià i de Catalunya. La litúrgia, que consisteix a guiar un bou fermat amb cordes des d’un cau (un gran calaix de fusta) fins al centre de la vila, gairebé no genera escletxes entre els veïns del poble i és protegida per tots els grups polítics de l’Ajuntament -incloent-hi el socialista, enfrontat en aquesta qüestió a la direcció balear de l’organització-. Tot i així, el correbou de l’estiu passat pot haver sigut l’últim de la història.

I és que la cambra autonòmica va aprovar a mitjans d’abril, amb els vots del PSIB, Podem i Més, la tramitació de la modificació de la llei de protecció i benestar animal, que posarà fi a les corregudes de bous (cada vegada més testimonials en territori balear) i a qualsevol acte que suposi un “patiment físic o psicològic per als animals”.

Punt de partida

La normativa original, que va veure la llum el 1992, va indultar les corregudes de bous celebrades en places de caràcter permanent i anteriors a l’entrada en vigor de la llei. També salvava les competicions de tir al colomí i a les guatlles, i les festes que s’hagin celebrat de manera ininterrompuda durant cent anys, sempre que no suposin tortura, lesions o mort de l’animal -aquest seria el cas del correbou-. Ara la reforma legal que ha pactat l’esquerra elimina aquestes excepcions.

Malgrat tot, el text legal està en període d’esmenes i a Fornalutx no perden l’esperança de salvar la festa. De fet, el 24 d’abril el poble va sortir al carrer sota el lema “Sentiment, tradició i cultura, el correbou no s’atura”. La resistència dels fornalutxencs té en el Partit Popular de les Illes el seu principal aliat polític. Els conservadors, que governen al municipi, han criticat la “radicalitat” de les formacions progressistes. La portaveu parlamentària popular, Marga Prohens, va acusar l’executiu de Francina Armengol (PSIB-PSOE) de governar “d’esquena al poble”. En aquest conflicte entre tradició i ètica, els arguments no han variat gaire des de fa dècades.

Maltractament gratuït

L’esquerra i els animalistes, que en les últimes edicions del correbou s’han manifestat presencialment contra l’esdeveniment, qualifiquen els espectacles taurins de “maltractament gratuït” i han expressat la necessitat de “posar fi als patiments inútils i injustificables”.

El PP i els taurins apel·len també al manual: “La tauromàquia és tradició i cultura”. A més, adverteixen que el nou text de la llei de protecció i benestar animal podria topar amb la Constitució espanyola, ja que desafia la llei estatal que declarà la tauromàquia Patrimoni Històric Cultural.

Mentre se substancia la modificació legal -si es compleixen els terminis previstos serà una realitat abans de l’estiu-, i seguint l’exemple de Catalunya, un total de 33 municipis de les illes Balears ja s’han declarat antitaurins.

stats